Gran foc del cel davallarà
"Gran foc del cel davallarà; mars, fonts i rius, tot cremarà. Daran los peixos horribles crits, perdent los naturals delits. Abans del Judici l'Anticrist vindrà i a tot lo món turment darà, i se farà com Déu servir, i qui no el crega farà morir ". No cal caure en la profecia extrema del Cant de la Sibil·la, que ahir es va poder sentir en unes quantes basíliques -no només a Mallorca, també a Catalunya: catedral de Barcelona, Castelló d'Empúries...-, però déu-n'hi-do la infernal sentència del Suprem. Tècnicament, els experts jurídics més aviat ens tranquil·litzen pel seu abast limitat a uns pocs casos concrets, per això la incipient i relativa sociovergència -el nom no fa ben bé la cosa, però així ens entenem, oi?- que ha investit Artur Mas ha rebaixat les pors.
Però com en el famós cant medieval prohibit pel Concili de Trento, feliçment conservat a ses Illes i fa poc declarat Patrimoni de la Humanitat, una cosa és la lletra i una altra la música. Avui els mals auguris de la bruixa Sibil·la ens fan somriure i la música sona celestial. Totes les fins del món fossin com aquesta! En canvi, la lletra de la sentència del Suprem fa basarda, però la música de fons encara més: és obscura per massa coneguda. No cal ser gaire malpensat per preveure que al darrere vindran noves malvestats, com el dia que el Constitucional dicti sentència sobre la llei d'ensenyament aprovada també per la sociovergència el juliol del 2009 -fa any i mig el nom tampoc feia la cosa- i recorreguda zelosament pel PP. I quan arribi, ja sabrem, ai!, de quin pacte fiscal hem de morir.
