Ací navego a rem, allí ho farem a vela
En aquests dies de regals apressats que ompliran les cases de rampoines (ara en diuen pongos ), deixeu-me suggerir-vos una petita meravella: Les cançons tel·lúriques de Roger Mas. Si és veritat que pagar per la cultura és fonamental perquè els creadors subsisteixin, comprar música en català hauria de ser un acte de militància imprescindible.
Em van regalar el CD i el vaig posar a l'iPod sense ni mirar-lo. Només el vaig poder escoltar amb calma l'estiu passat, recorrent Califòrnia en cotxe. Vam quedar intrigats per aquelles lletres, escrites en un català antic però torbadorament autèntic; insòlit i alhora familiar, com si una veu íntima del passat aflorés a la consciència. Qui era el lletrista genial?
Quan vam arribar a Barcelona vam descobrir que era el nostre "avorrit i passat de moda" poeta nacional. No hi ha res millor contra els prejudicis que un tast a cegues.
En la poesia de Verdaguer el català té la sensualitat d'una terra verge en què cada paraula recupera el seu sentit més primigeni.
El Verdaguer d' Al cel cantat per Roger Mas és alhora intens i balsàmic. Acull el dolor i el desengany però mira a la llum. Ens fa tan real el món desitjat que la realitat ja no ens pesa.
Són uns minuts de paradís que ens permeten veure les nostres misèries quotidianes des d'una distància serena. Si jo fos metge, us el receptaria per a aquest 2011, que diuen que pinta tan negre.
