Un segle després, cal tornar a protegir l'escola en català

BarcelonaLa imatge mostra un nen eixerit i polit que va camí de l'escola. "Una escola que l'estima i el forma en la llengua del país", destaca l'historiador Lluís Duran. És la imatge del cartell que el pintor noucentista Josep Obiols va crear el 1920 per promoure l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, una entitat privada que va néixer el 1898 amb l'objectiu d'aconseguir que l'educació es fes en la llengua pròpia del país: el català.

"Ni la Transició ni Rosa Sensat, l'actual model d'immersió lingüística a l'escola catalana el va crear aquesta organització", diu Duran, que és l'autor del llibre Pàtria i escola , un estudi sobre l'Associació Protectora d'Ensenyança Catalana. L'entitat tenia tres objectius: trobar un bon model educatiu, els millors pedagogs per aplicar-lo -com Alexandre Galí- i passió patriòtica. La reivindicació del català a l'escola té una llarga història. "Era -segons diu Duran- l'Òmnium Cultural abans de l'Òmnium". Promovia l'entrada del català a les aules de maneres diverses: a través dels llibres pedagògics de la seva editorial, impulsant l'ensenyament de l'assignatura de llengua catalana o creant línies en aquesta llengua. El seu projecte últim era formar escoles catalanes. La Protectora no tenia escoles, sinó que subvencionava una anella de centres que optaven pel seu model educatiu en català.

Un cartell d'èxit popular

L'època en què Obiols va pintar el cartell coincideix amb el de màxima esplendor de l'entitat, que va arribar a comptar amb més de 10.000 socis i amb l'adhesió de la Mancomunitat, ajuntaments i institucions del país. L'organització es nodria de les quotes del seus socis i no vivia de subvencions públiques. La dictadura de Primo de Rivera va fer minvar les activitats, que van continuar durant la República a mesura que el catalanisme anava guanyant pes, fins que va desaparèixer l'any 1939 amb la fi de la Guerra Civil.

Més d'un segle després de la seva creació, la sentència del Suprem, que qüestiona l'actual model d'immersió lingüística, torna a posar de plena vigència la tasca de l'entitat. Cal tornar a protegir l'ensenyança catalana? La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, assegura que la seva primera reacció ha estat "espantar-se". "Perquè no ens podem permetre retrocedir 40 anys enrere". El català a l'escola ve, però, de molt abans.