Unitat pel Corredor Mediterrani
El nord d'Europa passa per Catalunya. Si no hi ha sorpreses, com va explicar el director de la DG Move, Jean-Eric Paquet, a finals de maig el Corredor serà declarat prioritari per les institucions econòmiques.
Brussel·lesLa presentació oficial de l'eix que enllaça Algersires i Estocolm va ser un èxit fins i tot un punt inesperat. L'acte, organitzat per l'associació Ferrmed al Parlament Europeu, va comptar amb la presència de més de 300 persones de més de deu països diferents. El secretari general de l'associació, Joan Amorós, no podia dissimular l'alegria quan va finalitzar un acte que sembla la confirmació definitiva d'una infraestructura llargament reclamada als Països Catalans, especialment a Catalunya.
Es tracta d'un primer pas perquè els ports de l'arc mediterrani tinguin via directa cap al nord d'Europa. Un pas petit però necessari. Necessari perquè el Corredor podrà obtenir finançament comunitari. I petit perquè, malgrat tot, els estats seguiran decidint quines inversions prioritzen. Entre ells, l'espanyol, que ahir no va tenir representació al més alt nivell a la presentació oficial celebrada Brussel·les.
L'absència del ministre Blanco, que va delegar la seva presència en dos directors generals, va ser interpretada per assistents i organitzadors com un lleig al projecte. De fet, la intervenció del director general d'infraestructures ferroviàries, Carlos Juárez, va derivar en una polèmica per la seva tebiesa.
Joan Amorós va retreure al govern espanyol el fet que les seves paraules no vagin mai acompanyades de fets. També el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, es va posicionar en una línia similar i va reclamar gestos més explícits del govern espanyol. Recoder va denunciar, en aquest sentit, que encara queden trams de via única entre Tarragona i Castelló.
Una de les intervencions més aplaudides de la jornada va ser la de l'eurodiputat Oriol Junqueras, que va demanar als assistents que el mateix que demanen "amb vehemència" a la Unió Europea ho demanin als estats. En el millor dels casos, si la Unió Europea declara prioritari el Corredor, en finançarà entre un 10 i un 20% del cost. Per tant, el gruix de les inversions segueix en mans dels estats.