El deute, clau de la legislatura i el debat
El Govern ha mantingut, i fins i tot accelerat, el ritme de despesa després d'esclatar la crisi. La manera de trobar més fonts d'ingressos per reduir-lo serà la clau de la legislatura i del debat d'investidura.
BARCELONA.La Generalitat té un problema: necessita diners i no se sap d'on sortiran. La despesa s'ha disparat en els últims anys i Catalunya s'ha convertit en la comunitat més endeutada de tot Espanya, superant de molt la resta. A finals de setembre, segons el Banc d'Espanya, la Generalitat devia més de 30.000 milions d'euros, més diners que Madrid i el País Valencià junts. La gestió del deute serà, sens dubte, la clau de la legislatura.
Arran de la crisi econòmica, totes les comunitats han experimentat un augment del deute, però en cap cas s'ha viscut un increment com el de la Generalitat. Avui dia, el conjunt de les comunitats deuen 107.000 milions d'euros, i un 28% d'aquesta xifra correspon a la Generalitat. El 29 de desembre es produirà el traspàs de poders a les conselleries catalanes i, de tots ells, segurament, el més delicat és el del departament d'Economia.
Durant els últims anys, el tripartit ha optat per aplicar polítiques de perfil keynesià (és a dir, incrementant la despesa en èpoques de crisi per intentar reactivar la demanda). "Per evitar la fractura social s'havia de seguir invertint", justifica Rocío Martínez Sempere, responsable de l'àrea econòmica del grup socialista al Parlament de Catalunya. De fet, durant tota l'etapa del tripartit, l'any en què més van augmentar les despeses corrents va ser el 2009, amb un increment del 18% respecte a l'any anterior.
Immigració
L'arribada de nous catalans ha estat una de les claus de la situació actual. A Catalunya hi viuen ara 7,5 milions de persones, un milió d'habitants més que al 2002. I això ha tingut una conseqüència bàsica: l'increment de la despesa social. "El xoc demogràfic ha estat dels més elevats d'Espanya i el sistema de finançament pactat el 2001 no havia previst aquest flux", explica Josep Oliver, catedràtic d'economia de la UAB. L'impacte demogràfic ha provocat, en la seva opinió, un increment de les despeses, per exemple en sanitat. En canvi, afirma Oliver: "Els ingressos els hem vist molt poc".
Al mateix temps, "el nou finançament ha entrat en vigor en el pitjor moment", segons Oliver. El sistema pactat l'any 2009 estableix, per exemple, que la Generalitat es quedi amb un 50% de la recaptació d'impostos com l'IVA i l'IRPF. Però, per culpa de la crisi, el consum s'ha reduït i, per tant, els ingressos per aquests impostos també han baixat.
Per tant, com que els ingressos són febles i les despeses elevades, la Generalitat s'ha vist obligada a emetre deute. Però aquí el conseller Antoni Castells s'ha trobat amb un problema afegit: la crisi del deute als mercats internacionals.
Crisi del deute
El pànic per la fallida financera de països com Grècia i Irlanda ha estat a punt de contagiar Espanya. Els inversors internacionals, temorosos, s'han tancat en banda i han impedit que la Generalitat pugui col·locar deute als mercats. Això va obligar el Govern a vendre bons directament a la població, seguint l'exemple de països com el Japó. En total, 3.000 milions de deute (amb uns interessos del 4,75%) que s'hauran de pagar d'aquí un any. A això cal sumar-li uns venciments addicionals de gairebé 1.500 milions d'euros. En total, la Generalitat haurà de pagar 4.498 milions l'any vinent. I d'on sortiran els diners per pagar-los? L'esperança és que, en els propers mesos, els mercats es calmin i es pugui tornar a emetre deute als inversors internacionals. Si no, potser caldrà tornar a vendre bons.
Si el tripartit ha augmentat la despesa durant els últims temps, CiU preveu fer tot al contrari: retallar-la. Antoni Fernández Teixidó, actual responsable de l'àrea econòmica del partit, recorda la promesa de reduir conselleries i càrrecs polítics, tot i admetre que és un gest més simbòlic que efectiu. A més, anuncia que no es crearan noves places de funcionari i que hi haurà una "tisorada" entre el personal eventual de l'administració. Això sí, Teixidó no vol pronunciar-se sobre quin estalvi s'aconseguirà amb aquestes mesures, a l'espera de saber el detall de l'estat de les finances de la Generalitat. Es coneixerà en el traspàs de poders del 29 de desembre.
