L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Jo pregunto'

Carles Puigdemont va passar ahir per TV3, al ‘Jo pregunto’. Com passa en aquests casos, l’anàlisi del que va dir el president es converteix, més que res, en una crítica televisiva.

"A Europa saben que el referèndum es farà": Carles Puigdemont en deu frases

Diguem d’entrada que ens vàrem trobar un programa diferent del que ens pensàvem: s’havia anunciat que preguntava la gent del carrer, però en alguns casos, la gent eren militants de partits polítics o persones que pertanyien a associacions de clar biaix polític. Per descomptat que militants o afiliats són ciutadans, però si pregunten a un polític, encara que preguntin a títol individual, l’espectador ha de saber que qui està preguntant té un carnet. No passa res perquè el tingui, però ho hem de saber. Com que van ser votats davant notari per altres ciutadans en els processos de selecció, eren oradors millors que la mitjana del país, però això sí, des d’un punt de vista televisiu, es va perdre l’efecte puresa d’un plantejament únicament ciutadà.

Dit això, les preguntes van ser incòmodes, com correspon a les preguntes que cal fer en democràcia a un president, a vegades massa localitzades, i això sí, sovint van ser molt llargues, precedides més d’un discurs que d’un senzill preàmbul. Preguntes a vegades de “qué hay de lo mío”, posant l’èmfasi en els drets, com esperant-ho tot del govern de la Generalitat.

Puigdemont va estar correcte, aguantant el xàfec amb ‘fair play’ professional, contraatacant quan va poder, sempre amb afabilitat. Potser va mirar massa els papers i hauria hagut de mirar més a qui li adreçava la pregunta, sense posar l’èmfasi en els deures, i trobant el seu to presidencial, vull dir el to d’algú que és president per accident, que amb l’alcaldia de Girona havia satisfet la seva ambició política, que no vol donar lliçons de res a ningú, que només reclama la dignitat del càrrec, que no està gaire lluny, ni per estil de vida ni per tarannà, de la gent que li pregunta.

I finalment, pel que fa als continguts, a qualsevol president se li podran retreure sempre insuficiències en Sanitat o Ensenyament. Però mentre Catalunya tingui una autonomia política i financera intervinguda, com ara, qualsevol president podrà contestar que si Catalunya pot disposar lliurament de la riquesa que genera i està obligada a fer una transferència de riquesa molt per sobre de les seves possibilitats, els serveis públics sempre faran curt. I amb tot, la nostra sanitat pública és, per qualitat i quantitat, entre les millors del món. Només cal viatjar una mica per concloure que, de vegades, no sabem el que tenim.

I la independència? Puigdemont va assegurar que el referèndum es convocarà. Algú podria recordar-li que es convocarà si, per començar, el seu govern és capaç d’aconseguir que el Parlament li aprovi els pressupostos. Llegim que avui Govern i CUP tanquen l’última proposta que el consell polític de la CUP hauria de votar dissabte que ve, i, cito de la informació, “el Govern és optimista i considera que no cal patir pels comptes”. Per si de cas, el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach va dir dissabte al programa ‘El Suplement’, de Catalunya Ràdio, que “si no s’aproven els pressupostos i algú diu de continuar, jo me’n vaig”, perquè a la gent que “des de qualsevol àmbit ideològic” va decidir dotar el Parlament d’una majoria de diputats independentistes “no se la pot tractar així”, i que cal tirar endavant per fer el referèndum.