L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La pregunta del president d'Astúries'

15/06/2016
2 min

Hi ha tres preguntes fonamentals que esperen resposta aquests dies en el panorama polític, i totes tres afecten de ple Catalunya. L’una és: Quin govern espanyol sortirà de les eleccions d’aquí 11 dies? L’altra és: Com continua el procés? I l’altra és: Quina opció guanyarà el referèndum del Regne Unit sobre marxar o quedar-se a la Unió Europea que s’ha de celebrar la vigília de Sant Joan, de demà en vuit? I totes tres no són preguntes que viuen aïllades en la bombolla de la política, sinó que estan fortament embolicades en una situació de l’economia molt incerta: la Xina, el Brasil, Gran Bretanya, el preu del petroli, els bancs, les retallades…

Sobre el pròxim govern espanyol, i pel que fa a Catalunya, al debat de dilluns, Iglesias va deixar caure la línia vermella del referèndum a Catalunya per deixar clar que no vol que aquest cop els socialistes tinguin un sol motiu per formar govern. En tot cas, només un elevat vot independentista mantindrà la necessitat de Podem de defensar el referèndum. Com assenyala avui el Toni Soler, si no hagués sortit un munt de gent al carrer a demanar independència, l’esquerra més esquerra espanyola no hauria proposat el referèndum.

A una idea com aquesta s’agafen els que contemplen la possibilitat de celebrar un referèndum unilateral. Com que Espanya no el pactarà mai (amb quin altre partit el pactaria Podem: amb el PP, amb el PSOE, amb Ciutadans?) cal comptar-nos clarament en forma de ‘sí’ i de ‘no’. (Perquè tampoc està clar que els independentistes guanyessin clarament unes eleccions constituents.) Aquesta proposta enllaça amb la segona pregunta que espera resposta, que és com continua el procés. Ningú no ho sap, perquè no perdem de vista que tenim un govern penjant del fil d’una moció de confiança en tornar de les vacances.

I la qüestió britànica no és menor. Primer, perquè si el Regne Unit se’n va, la Unió Europea queda molt tocada. Se suposava que el procés d’integració europea era irreversible. Però recordin també que Escòcia està majoritàriament a favor de quedar-se a la Unió Europea, i si el Regne Unit se’n va, Escòcia dirà que se’n vagi Anglaterra, però que ells es queden, independents. Nou referèndum? I què farà la Unió Europea? Renunciarà a recuperar almenys un tros del Regne Unit que vol quedar-s’hi?

Ja ho veuen que són dies de preguntes, més que de respostes. I n’hi ha més, de preguntes. Com la que va formular ahir el president d’Astúries, el socialista Javier Fernández: “Què dirà Podem als jubilats asturians si deixen de cobrar les pensions perquè Catalunya s’independitza?”. Pregunta tant interessant com interessada, però que té la virtut de no fer-se trampes i embolicar amb la bandera de la igualtat sentimental allò que també és un problema comptable. L’única manera que Catalunya té de poder seure en una taula i poder discutir de manera adulta totes aquestes qüestions és continuar treballant responsablement i en confiança en una proposta que posi els seus interessos per sobre de tot, com fa qualsevol estat.

stats