Catalunya podria tenir un mes més d'estiu a mitjans de segle

BarcelonaEl clima de mitjans de segle podria tenir gairebé un mes més d'estiu que el de fa dues dècades. Així ho diuen les noves projeccions sobre el clima del futur que ha presentat avui el Servei Meteorològic de Catalunya. La temperatura podria arribar a pujar tres graus de mitjana entre el període 1971-2000 i el 2021-2050. Aquesta pujada comportaria també un augment del nombre de dies amb més de 30 graus o dies de calor. De mitjana s'entreveu una pujada d'entre 27 i 29 dies de calor a l'any, però els escenaris més pessimistes d'aquestes projeccions apunten a un augment de gairebé 60.

El nombre de dies de glaçada baixaria en general, amb un descens de fins a 40 dies a l'any al Pirineu, i hi hauria de mitjana 25 nits tropicals més a l'any a la costa, sempre tenint en compte com a referència l'escenari del període 1971-2000, que no és l'actual. L'estació en què més es podria notar la pujada de la temperatura seria la tardor, que quedaria cada cop més eclipsada per l'estiu, segons ha explicat el cap de climatologia del Meteocat, Marc Prohom, en una presentació aquest matí. Les temperatures diürnes tindrien més tendència a pujar que les nocturnes.

Pel que fa a precipitacions, les projeccions són més incertes, però també aquí es dibuixen alguns escenaris preocupants. El més probable és una disminució de l'ordre d'un 10% de la precipitació, però en el cas de l'estiu aquest descens podria arribar a superar el 40%.

Les projeccions s'han fet a partir d'una tècnica per augmentar les previsions que ja existeixen a escala global. Mitjançant la regionalització, el Meteocat ha obtingut mapes amb una resolució de només un quilòmetre, cosa que permet entreveure a escala molt més local com podran ser alguns d'aquests impactes.

Un indicador interessant és el de les ratxes seques, és a dir, la quantitat de dies seguits sense pluja, un indicador per mesurar possibles canvis en les sequeres. Les projeccions auguren que en conjunt les ratxes seques augmentaran de durada en entre 1 i 3 dies, però en els pitjors escenaris aquest augment es dispara en més de 10 dies en sectors de Ponent i de les Terres de l'Ebre.

Les projeccions s'han fet tenint en compte dos possibles escenaris d'emissions, un en el qual es compleix el mandat dels Acords de París i un altre de més pessimista en què les emissions continuen creixent a un ritme fins i tot més alt que l'actual. Fins al 2050, les dues previsions de temperatura són molt similars i igual de pessimistes, però, per contra, en l'horitzó 2100 difereixen clarament: mentre que en un escenari de control de les emissions l'augment de la temperatura s'estabilitzaria, en el més negatiu la pujada s'acostaria als 5 graus.

Un altre aspecte destacable de l'estudi és que posa en context les prediccions anteriors. La pregunta de què ha passat i què no ha passat del que s'havia projectat fins ara té algues respostes preocupants, com ara que les prediccions de temperatura entre el 2001 i el 2018 auguraven un augment de la temperatura de mig grau que ha acabant sent d'un grau.

L'aigua pot ser un gran problema

Amb menys pluja i més evaporació a causa de l'augment de la temperatura, la gestió dels recursos hídrics serà cada cop més complicada. Segons el catedràtic emèrit d'ecologia Narcís Prat, en un escenari com aquest molts rius estaran secs. Segons Prat, vivim massa pendents de si els embassaments estan buits o plens, però mentrestant els rius es van assecant i els boscos cada cop consumeixen més aigua.

Vivim en un context de boscos secs, que reben 600 l/ de pluja a l'any i tenen una evapotranspiració de 2.000, de manera que si augmenta l'evaporació i disminueix la pluja el sistema es tensionarà molt més. Més enllà de disminuir les emissions, les solucions passen, segons aquest catedràtic, per una economia menys globalitzada i sobretot per canvis importants en la gestió forestal, amb polítiques com les de focs prescrits, un tema del qual diu que "no se'n pot ni parlar". Narcís Prat creu que la incertesa sobre el futur segueix sent alta, però que "el 2030 tindrem problemes i el 2050 en tindrem molts més". "Les coses aniran a pitjor, però no sabem si poc o molt de pressa", afegeix.