Lectures seductores per a l'ESO

Seducció. Contextualització. Barreja de gèneres i canals de comunicació. Dramatització. Passió. Compartir vivències. Ser-ne exemples com a docents i a la família. Dialogar i debatre. Riure. I, sobretot, replantejar el concepte de lectures obligatòries. Aquesta seria la fórmula, molt resumida, que tres escriptors i divulgadors de la lectura com Anna Manso, Anna Cabeza i Pep Blay proposen al llançar aquest repte: com ho podem fer perquè els alumnes de l’ESO llegeixin?

Manso, que a l’octubre impartirà el curs online Despertar la creativitat amb la lectura i escriptura (6-15 anys) amb Irif/Graó, creu que “engrescar els adolescents a llegir no és fàcil, o ho és molt”. “Depèn de molts factors -diu-. És diferent si ja llegien i ho estan deixant que si són d’aquells que no tenen l’hàbit. I no és el mateix animar-los com a mare o pare que com a docent o bibliotecari”. Reconeix que com a mare lectora ho ha tingut difícil. “Només m’ha funcionat ser insistent sense ser-ho gaire. No deixar de regalar-los llibres encara que sabés que no els obririen, perquè els he continuat donant el missatge que els llibres són importants, almenys per a mi. I que ho vull per a ells”. Un cop que la van convidar a l’institut dels fills per Sant Jordi va trenar “una conferència en què el pinyol era la importància de llegir per tenir criteri propi, i que a la societat ja li va bé que no llegeixin i es distreguin amb altres temes”, subratlla la columnista de La pitjor mare del món.

Manso és contundent: “Com a professors no hi ha alternativa: t’ha d’agradar llegir i t’ha d’agradar ensenyar. I has de liderar i convertir-te en un encantador de serps. A la lectura li ha sortit molta competència, i per arrossegar nous lectors, o perquè no abandonin, no tothom val. Es tracta d’inocular el virus (aquest és positiu!), d’encomanar passió i de fer-ho amb totes les eines disponibles: xarxes, vídeos, podcasts, debats... Mai a còpia de desincentivar-los amb els típics exàmens, fitxes i altres tècniques narcolèptiques”.

DEIXEM QUE TRIÏN

“La clau és connectar la lectura amb la vida -diu Manso-. Les lectures contemporànies i els clàssics contenen una veritat que supera el temps i cal fer-la arribar”. Sobre les lectures obligatòries, ho té clar:“Han de ser ben triades, sense inèrcies de fer el de sempre. I combinar-les amb llibres triats pels alumnes i consensuades amb els professors”.

Pep Blay és guionista, escriptor i, des del curs passat, professor d’ESO. Ha aconseguit engrescar els alumnes en la lectura posant moltes estratègies en joc alhora. “A l’inici de curs els demano que descriguin en una fitxa els seus gustos de sèries, videojocs, pel·lícules, música... És un recurs que em va molt bé a l’hora de treballar les lectures”, descriu. “A l’ESO el principal problema que em trobo és la dificultat de la comprensió lectora d’alguns alumnes, que mirem de revertir treballant els llibres amb una mirada integradora”. Per exemple, a primer de batxillerat tenien Tirant lo blanc, de Joanot Martorell. “Vaig dividir la classe per grups i cadascun va triar un capítol. Els vaig donar llibertat perquè l’exposessin a la resta de la classe fent servir tots els recursos (vídeos, músiques...), però havien d’atreure l’atenció. També els vaig parlar de la sèrie Víkings, perquè té molts elements comuns amb la novel·la de cavalleria. I al final tots van entendre l’essència del Tirant i van connectar i debatre molt bé”. Blay també ha connectat Lo somni de Bernat Metge amb un videoclip del DJ Avicii i la seva curta vida. Proposa ampliar el ventall de les lectures obligatòries amb més diversitat de gèneres i de tria. “En l’educació el repte més gran és el de la comunicació”, conclou.

Propostes de l’escriptora i bibliotecària Anna Cabeza

L’escriptora Anna Cabeza, que acaba de publicar la novel·la juvenil Sempre amb texans (Ànimallibres), té un doble ofici: també és bibliotecària a la Biblioteca del Nord de Sabadell i, per tant, una gran divulgadora de la lectura. Fa un seguit de propostes per incentivar els adolescents a llegir més i millor:

• Clubs de lectura per a adolescents. Si ja han participat en clubs de lectura infantils se senten més motivats per continuar fent aquesta activitat durant l’adolescència. Una vegada més, hi ha el vincle emocional amb el grup com a punt fort.
• Autors a les aules. Els autors existeixen! Són de carn i ossos! Les visites d’autors a escoles i instituts són essencials. Si l’institut ha preparat bé la visita d’autor, resulta molt gratificant per a tothom.
• Crear ‘espais joves’ a les biblioteques. En moltes biblioteques s’està treballant per crear espais joves que els adolescents sentin com a propis i que no siguin llocs on s’apliqui una excessiva rigidesa. Cal destacar el model escandinau de biblioteca, un espai on no només s’ofereix coneixement, sinó on se’n genera.
• Prestigiar la lectura a tots els nivells. Si un ídol juvenil esmenta un llibre que està llegint, els adolescents s’hi llancen. Potser calen campanyes en aquest sentit.
• Connectar la lectura amb altres arts. Relacionar llibres amb sèries de televisió, amb pel·lícules, amb videojocs, amb aplicacions...
• No criticar les seves lectures. Perquè, encara que el que llegeixin no ens agradi o fins i tot ho trobem nefast, ells aprenen a desenvolupar el sentit crític.
• Ser un exemple. Si a casa hi ha llibres, comentem lectures i fem aparèixer referents literaris a la conversa, tot s’amara de literatura.