26/07/2020

Els límits de la involució democràtica

3 min
Els límits  de la involució democràtica

CIMERA. Cada cop que la Unió Europea cau en l’ambigüitat, la revolució autocràtica i ultraconservadora a Polònia i Hongria fa un pas endavant. Immediatament després de la cimera extraordinària de Brussel·les per aprovar el fons postpandèmia, els primers ministres d’Hongria i de Polònia, Viktor Orbán i Mateusz Morawiecki, van aparèixer en una roda de premsa conjunta per anunciar que el respecte a l’estat de dret no seria un criteri per al pagament d’aquests ajuts. El canceller austríac, Sebastian Kurz, que no va desaprofitar cap moment de la cimera per contribuir a la mala maror, admetia al final de la reunió que Hongria i Polònia havien imposat les seves postures “amb relativa força” i es declarava “estranyat” que Alemanya i França, entre d’altres, haguessin deixat de banda les exigències de vincular el desemborsament de diners comunitaris al respecte a l’estat de dret.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

També el Parlament Europeu ho ha considerat una ocasió perduda. Els eurodiputats retreien, dijous, l’ambigüitat d’un redactat final que diu que “es protegiran els interessos financers de la UE” però no s’especifica com. Però la Comissió nega les crítiques. Segons Brussel·les, ara els toca a ells elaborar com ha de ser aquest “règim de condicionalitat” que, arribat el cas, permetria “imposar mesures sancionadores que haurien de ser confirmades per una majoria qualificada al Consell”. En aquest cas, no hi hauria dret de veto i suposaria un pas endavant respecte a la situació actual, en què el suport mutu entre Budapest i Varsòvia (i no només ells) fa impossible aprovar cap sanció per unanimitat.

ATACS. La involució democràtica de Viktor Orbán i Mateusz Morawiecki no només ha comprat temps sinó que també se sent, una vegada més, guanyadora. Cada crisi europea els ha servit, fins ara, per reforçar-se en l’excepcionalitat.

Polònia, la principal receptora de fons europeus -seguida de Grècia, Romania i Hongria-, acaba d’inaugurar un nou període en la seva revolució conservadora. Després de la reelecció a la presidència d’Andrzej Duda, amb una campanya marcada per l’homofòbia i la xenofòbia, ara el govern anuncia la intenció de retirar-se del Conveni d’Istanbul, el primer tractat internacional vinculant per combatre la violència contra les dones. Divendres milers de polonesos es van manifestar a tot el país per defensar el conveni, l’objectiu del qual és assegurar que es compleixin els drets de les nenes i de les dones davant la violència que pateixen pel fet de ser-ho i que vulnera greument els drets humans.

Polònia no és l’única que hi posa traves. Hongria i Eslovàquia no l’han ratificat perquè asseguren -sense cap argument- que el tractat xoca contra la seva definició constitucional del matrimoni com a unió heterosexual. En plena negociació del fons europeu, el ministre de Justícia polonès va sortir a dir que considerava “inacceptable” que la UE volgués utilitzar els ajuts postpandèmia per obligar Polònia a legalitzar el matrimoni homosexual. Falsedats i manipulació homòfoba de consum intern. Europa té un problema de drets.

RESPONSABILITATS. Moltes democràcies moren per erosió; per l’eliminació o cooptació sistemàtica dels àrbitres que han de garantir un joc net; per la debilitat d’aquells que -com la Unió Europea- no troben la manera de recuperar terreny perdut després de tants anys de ser espectadors muts i connivents d’aquesta involució en els drets i en la separació de poders que es viu en alguns dels seus estats membres. I cada crisi que la UE no ha sabut resoldre, els nous autòcrates i els seus aprenents l’han utilitzada per ampliar el marge de maniobra, apujar el volum de la retòrica i refermar-se encara més en la involució de drets i l’excepcionalitat política.

stats