L'amor intermitent de 'Normal people' arriba a la petita pantalla

BarcelonaL’amor d’anades i vingudes de la Marianne i el Connell ha fascinat lectors d’arreu del món i ara també vol encisar els espectadors. Starzplay, una plataforma encara petita però amb un catàleg cada cop més potent, estrena aquest dijous l’adaptació del bestseller de Sally Rooney, Gent normal, una novel·la que repassa la relació intermitent d'una parella de joves irlandesos. El llibre ha estat considerat una de les grans novel·les mil·lennials, tot i que s’allunya dels tics de xarxes socials i exhibicionisme amb què se sol relacionar els joves d'aquesta generació. A Normal people –la sèrie s'estrena amb el títol original del llibre– tot és més subtil i, aparentment, quotidià.

El llibre, igual que la sèrie, segueix la història de la Marianne i el Connell des de la seva adolescència en un poble del nord d’Irlanda fins a la seva vida universitària al Trinity College de Dublín. A l’institut, el Connell, de família humil i treballadora, és el popular, mentre que la Marianne, amb una situació econòmica més folgada, és la inadaptada i qui pateix un bullying de baixa intensitat. Quan arriben a la universitat, la situació canvia i qui no sap com encaixar és el Connell. Entremig, moltes anades i vingudes d’una relació d’aquelles que marquen un abans i un després: plena de moments de connexió però també d’incomunicació. Rooney no s’ha desvinculat de l’adaptació televisiva de la seva obra i signa al guió al costat d’Alice Birch (Lady Macbeth) i Mark O’Rowe.

Una sèrie amb coordinadora d'escenes íntimes

La minisèrie, estructurada en dotze episodis de mitja hora, arriba amb el coixí de l’èxit literari però també televisiu, ja que la seva estrena al Regne Unit, Irlanda i els Estats Units ha estat beneïda per la crítica i el públic. Bona part dels elogis se’ls enduen els seus protagonistes, dos actors pràcticament desconeguts, Paul Mescal i Daisy Edgar-Jones, que aconsegueixen traslladar a la pantalla la química que els dos protagonistes tenen en el llibre. Els intèrprets, que ja sonen en les travesses dels Emmy als millors actors de minisèrie, asseguren que durant la primera lectura de guió junts tots els presents a la sala van acabar plorant. "No sabia si era un molt bon senyal o un de molt dolent. Mai m'havia passat abans", confessa Edgar-Jones.

Els dos protagonistes, que es declaren fans de la novel·la, entren per la porta gran en la industria de la televisió. "Hauria donat qualsevol cosa per interpretar la Marianne. La Sally ha fet una cosa molt especial amb el seu llibre. En realitat és molt simple. És un estudi de dues persones que s'enamoren i maduren", remarca l'actriu, que abans de Normal people havia participat en la nova versió de La guerra de los mundos.

Les escenes sexuals són una part essencial del llibre i també de la pel·lícula, que ha comptat amb una coordinadora d’intimitat, una figura cada cop més freqüent als rodatges. L’encarregada que tots els participants se sentissin còmodes ha sigut Ita O'Brien, la mateixa coordinadora d'una altra sèrie que té el sexe al centre, Sex education. Després d'haver sigut ballarina, actriu i directora de moviments, O'Brien es va començar a interessar per com desenvolupar bones pràctiques en les escenes de nus o trobades sexuals. En el cas de Normal people, O'Brien assegura que va ser essencial llegir el llibre per entendre els personatges. "Vaig comprendre que a través d'aquests moments d'intimitat entràvem en la psicologia interna dels personatges. Quan estan junts, la Marianne i el Connell són preciosos i molt diferents de com es mostren davant dels seus amics. Així que vaig pensar que si la sèrie havia de fer justícia a això, la part d'intimitat seria molt important", explica O'Brien a Vogue.

Allà on s’ha emès, la sèrie ha aconseguit generar un fenomen al seu voltant similar al provocat pel llibre. Petits detalls de la sèrie, com ara la cadena que porta el Connell o el serrell de la Marianne, protagonitzen diversos comptes d’Instagram gestionats per seguidors a qui no els importaria que Normal people tingués una continuació, una possibilitat que, en principi, està descartada.