Fitbit i el mercat global de dades de salut

BarcelonaFa uns dies, Google va comunicar que comprarà Fitbit, un dels fabricants més veterans i populars de dispositius registradors d'activitat física, des de polseres que compten passes fins a rellotges intel·ligents. Aquesta segona categoria és precisament la que una part del sector tecnològic considera el motiu de l'operació, valorada en uns 2.000 milions d'euros. Tot i l'èxit aclaparador d'Android –el sistema operatiu de Google que impulsa més del 80% dels telèfons que es venen al món–, la seva variant WearOS per a rellotges està sent un fracàs sense pal·liatius: només l'han adoptat marques tradicionals de rellotgeria com Fossil per als seus models connectats. En canvi, fabricants com Samsung i Huawei, que confien en Android per als seus mòbils, han preferit optar per sistemes propis en els rellotges.

Per això hi ha qui creu que Google espera revifar WearOS posant-lo en els dispositius de Fitbit, la tercera marca més popular de rellotges intel·ligents per darrere d'Apple (51% del mercat, segons Strategy Analytics) i Samsung (13%). Però si fos aquest el seu objectiu, a Google li hauria sortit molt més barat comprar fa tres anys Pebble, l'empresa per la qual Fitbit va pagar només 40 milions per incorporar els seus rellotges a una gamma on aleshores només hi havia polseres comptapasses. Fer-ho ara li ha costat 50 vegades més car.

Una explicació possible és que realment Google no ha comprat Fitbit només pels rellotges sinó sobretot per la plataforma de dades que hi ha al darrere dels dispositius, que acumula informació d'exercici i salut –ritme cardíac, hores de son– de més de 25 milions d'usuaris de tot el món. Fitbit sempre ha estat molt gelosa d'aquestes dades i no ha facilitat que s'integrin a les aplicacions de salut de Google, Samsung o Huawei. Al mateix temps, la firma ha tingut força èxit en el segment corporatiu i ha proporcionat dispositius a mútues sanitàries i grans empreses perquè monitoritzin l'activitat dels clients o empleats. Si les autoritats acaben aprovant la compra de Fitbit, Google ja tindrà un altre peu en un mercat en el qual gairebé tots els gegants digitals estan molt interessats. Tant Amazon com Microsoft i Apple tenen en marxa projectes d'anàlisi i explotació de dades sanitàries: la primera té un acord amb JP Morgan i Berkshire Hathaway per crear conjuntament una mútua per a tots els seus empleats; la tercera porta a terme estudis clínics de gran abast entre usuaris nord-americans d'iPhone en col·laboració amb centres mèdics de referència i acaba de treure una aplicació per incloure als estudis les dades captades amb Apple Watch.

La diferència amb el cas de Google és en el grau de transparència. El Wall Street Journal destapava la setmana passada que la firma tecnològica porta mesos recollint els historials mèdics detallats de desenes de milions de ciutadans de 21 estats d'EUA que la mútua Ascension –amb 2.600 centres sanitaris, és la segona del país– li ha proporcionat sense consentiment explícit dels pacients ni dels metges. Les dues empreses s'han afanyat a aclarir que no tenien cap obligació de demanar permís, en virtut d'una llei federal del 1996 (època Clinton) que autoritza a compartir dades sense notificar-ho al pacient, i asseguren que els algoritmes d'intel·ligència artificial desenvolupats per Google proporcionen millors recomanacions de tractament. Tot i això, el públic ha posat el crit al cel. Especialment perquè no és la primera vegada: fa tres anys es va descobrir que la firma DeepMind, filial de Google, processava les dades mèdiques d'1,6 milions de pacients de la NHS, la sanitat pública britànica, més enllà de les aplicacions previstes inicialment.

L'explotació irregular de les dades de salut dels ciutadans no s'acaba aquí. Després d'estudiar el comportament d'un centenar de webs britàniques relacionades amb la salut, des de pàgines de divulgació mèdica i pediàtrica fins a mútues mèdiques, el diari Financial Times ha comprovat que el 79% de les pàgines filtren la informació que els usuaris consulten (símptomes, diagnòstics, noms de medicaments, fertilitat) a les plataformes de publicitat digital de Google, Facebook, Amazon i Oracle, que poden fer-la servir per mostrar anuncis personalitzats en altres webs. D'aquesta manera estan vulnerant el Reglament Europeu de Protecció de Dades, que estableix un règim especial de protecció d'aquesta mena de dades personals.

El cas de Catalunya

A casa nostra, els incidents esmentats a més d'un li recordaran el projecte VISC+ (sigles de Més Valor per a la Informació Sanitària de Catalunya) impulsat per Boi Ruiz, el conseller de Salut de l'últim govern Mas, que incloïa l'ús de dades mèdiques de la sanitat pública catalana amb finalitats de recerca, però amb intervenció d'entitats privades. L'oposició de diversos col·lectius professionals i, sobretot, de les CUP durant les negociacions per a la formació del govern Puigdemont va portar Toni Comín, el successor de Ruiz, a fulminar el VISC+ en la seva forma original. Tot i això, el seu esperit es manté: ara es diu PADRIS (Programa d’Analítica de Dades per a la Recerca i la Innovació en Salut). La diferència amb el seu antecessor és que ara les dades sanitàries dels catalans només es cedeixen a centres de recerca acreditats, que el tractament anònim el fa l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària i que els ciutadans podem donar-nos de baixa si volem.

A aquestes altures ningú no dubta que l'anàlisi massiva de les dades sanitàries, tant les que genera el sistema de salut com les que proporcionen els nous dispositius personals, presenta només aspectes positius per a la millora de la salut pública. El repte per a les institucions públiques és portar-lo a terme respectant la privadesa dels ciutadans i evitar que les empreses privades n'abusin.