L’hivern extremament sec passa factura a ple estiu

BARCELONAL'any 2019 va començar amb un període extremament sec. Un primer trimestre d'absència de precipitacions de tota mena. Al llarg de la primavera, per sort, la situació de sequera superficial es va apaivagar a molts indrets del país. Tanmateix, amb l'arribada de l'estiu, tot i estar plovent amb ganes en alguns indrets litorals, la sequera continua.

A l'hora d'analitzar la sequera, l'Índex de Precipitació Estàndard (IPE) és l'eina més útil per veure l'estat de les aigües subterrànies, els cursos d'aigua i l'emmagatzematge d'aigua als embassaments. Aquest índex permet avaluar la sequera pluviomètrica i fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori per a una varietat d'escales temporals. Els intervals més llargs (superiors a 12 mesos) aporten informació sobre el subsòl i els embassaments. Per contra, els intervals més curts (inferiors a 9 mesos) són útils per estimar la humitat del sòl, un aspecte molt important per a l'agricultura i els boscos, i responen immediatament a la presència o absència de precipitacions.

Tal com podem observar, en un període de 6 mesos, gran part de Catalunya es mou entre valors de -0,5 i -1,5 respecte a la mitjana climàtica, cosa que vol dir que ha caigut la meitat o fins i tot menys de la meitat de precipitacions del que tocaria en aquests últims 6 mesos. Només tenen superàvit zones del Pirineu, alguns sectors del litoral i prelitoral de Barcelona i l'Urgell, on ha plogut les quantitats que pertoquen o lleugerament superiors. Cal destacar les Terres de l'Ebre, el Prepirineu i zones de la Costa Brava, on l'anomalia baixa fins a valors negatius de -2,5 o -3. Això significa que ha caigut 1/3 part de la precipitació que pertoca.

Molts observatoris amb poca precipitació

Si ens fixem amb diferents observatoris meteorològics de tot el territori català, veurem que l'IPE no s'equivoca. Les quantitats de precipitació que portem acumulades des que va començar el 2019 són realment escasses. A continuació us mostrem un llistat d'observatoris amb els litres que s'han registrat fins ara, des que va començar l'any, i la seva mitjana climàtica (dades en litres/m2):

• Castelló d'Empúries, 80 (Mitjana: 320).
• L'Escala, 105 (Mitjana: 320).
• Palamós, 120 (Mitjana: 310).
• Agramunt, 111 (Mitjana: 290).
• Guissona, 190 (Mitjana: 295 ).
• Alcanar, 60 (Mitjana: 260).
• Reus, 90 (Mitjana: 280 ).
• Barcelona entre 250 i 300 (Mitjana: 280).

No només els índexs de precipitació i els observatoris meteorològics denoten els efectes d'aquesta sequera moderada a forta. Les conques internes de Catalunya també se sotmeten a les conseqüències de l'hivern passat, extremament sec. Actualment se situen gairebé un 20% per sota del nivell d'ara fa un any. Fa un any, per les mateixes dates, l'estat de les conques internes estava al 85%, mentre que enguany és del 66%.

Ara per ara la situació és poc preocupant i, si la tardor és plujosa, com ho és normalment, aquestes dades només quedaran en una anècdota. En canvi, si durant la tardor o l'hivern que ve no plou amb ganes, les preocupacions podrien augmentar notablement de cara a l'any vinent.