LLIBRES
Cultura 10/06/2019

Les lliçons de literatura de Gabriel Ferrater, aplegades per primer cop

El volum recupera la visió d’un curs que l’autor va concebre unitàriament

Valèria Gaillard
3 min
Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972).

Barcelona“«No tot Riba ni tot Carner és igual de bo», deia Gabriel Ferrater, un crític lúcid que, a diferència de força historiadors de la literatura catalana, no tenia problemes a l’hora de jutjar, de dir que l’obra de Papasseit, per exemple, era irrellevant”. Aquesta capacitat per valorar sense embuts, per “clavar-les amb força”, és un dels aspectes que més valora Jordi Cornudella de Gabriel Ferrater. El seu Curs de literatura catalana contemporània (Empúries) està ple d’aquests “pronunciaments contundents”, i això que recull una sèrie de conferències que Ferrater impartia de memòria, fugint de tota classe magistral: “Quan les preparava se les repetia senceres dues vegades i després les donava de memòria i es deixava anar en l’ardor a les digressions”.

Una “memòria prodigiosa”, sí, però que tanmateix cometia “petites confusions” i “lapsus” que Cornudella, curador de l’obra, ha detectat i aclarit en notes a peu de pàgina. Aquesta és una de les aportacions d’un volum que per primer cop aplega aquest material, fins ara publicat de manera esparsa, amb la qual cosa es perdia la visió de conjunt. “És el primer cop que es fa aquest plantejament, que permet seguir de cap a cap un curs que Ferrater va concebre unitàriament”.

L’origen de la sèrie didàctica

Va ser el seu amic Antoni Comas, professor de la Universitat de Barcelona, qui va encarregar a un desorientat Gabriel Ferrater elaborar una sèrie de vint-i-cinc conferències en les quals exposés la seva visió de la literatura catalana. Aleshores, el poeta malvivia fent feines editorials i per això es va deixar convèncer. “L’objectiu darrer era publicar un llibre, però al final li devia fer mandra posar-s’hi i no va sortir”.

La qüestió és que divuit de les conferències van ser enregistrades i per això s’han pogut recuperar. De les que no van quedar registrades, Joan Alegret, alumne seu, va prendre apunts i són els que s’han recuperat. Ferrater, que no podia impartir classes perquè no havia acabat la carrera, es va fixar en quatre poetes (Josep Carner, Guerau de Liost, Carles Riba i J.V. Foix) i en tres prosistes (Joaquim Ruyra, Víctor Català i Josep Pla). “La tria és molt limitada i només abraça dues generacions, però és suficient per traçar el canvi que es produeix en la literatura catalana, que passa d’estar al servei de la política a estar al servei de la literatura, i que coincideix amb un canvi en les literatures europees en què els autors tenen ressò social en l’entotsolament de l’artista després de la Primera Guerra Mundial”.

Pel que fa als autors, la tria és “inobjectable”, “l’únic, que de vegades és massa reduccionista i, per exemple, de Víctor Català diu que només val Solitud o, de Ruyra, La parada ”. Un capítol a banda mereix Josep Pla, de qui Ferrater estudia El quadern gris, que va llegir just quan va sortir publicat i va analitzar en dos dies. “Ferrater, que no havia anat a escola i va rebre educació a casa, havia començat a llegir amb Coses vistes, anècdotes i historietes de Pla, i de seguida va detectar el que l’escriptor havia recuperat d’obres anteriors”, diu Cornudella.

¿A qui s’adreça el llibre? “És útil sobretot per al lector literari que vol tenir algú que el guiï per saber què ha de llegir i com ho ha de llegir, o bé gent que ja coneix la literatura catalana i vol veure quina idea se n’havia fet Ferrater, una visió que no ha perdut vigència”, diu Cornudella.

Un autor llegit per “ulls nous”

Poeta reconegut com pocs, considerat un dels intel·lectuals europeus més solvents del seu temps, l’autor de Les dones i els dies renova generació rere generació els seus lectors, la qual cosa demostra, segons Cornudella, que és un autor viu i llegit per “ulls nous”. El mateix curador del volum reconeix una influència directa de Ferrater en els poetes de la seva generació, com Xavier Lloveras i Jordi Larios, així com en els que ara tenen 30 anys: “Això és perquè introdueix un aire nou a la llengua poètica i ritmes gens habituals propis de la prosa parlada, la qual cosa va contribuir a marcar un model de llengua poètica, com ha fet Enric Casasses els últims vint anys”.

Cornudella està preparant ara l’ Obra completa de Ferrater, que sortirà amb Galaxia Gutenberg de cara al centenari del naixement i el 50è aniversari de la mort, el 2022. L’Obra completa inclourà tres volums, que recolliran el material dispers i “desencaixat”: “Pot aparèixer alguna cosa estranya a algun lloc, algun article de l’ Enciclopèdia que no s’ha publicat, però en general està tot bastant controlat”.

stats