BarcelonaDe la mateixa manera que el boom de la Fórmula 1 a Montmeló es va produir amb l’arribada de Fernando Alonso a la competició, Holanda recupera un Gran Premi coincidint amb l’explosió de Max Verstappen, un pilot candidat a guanyar algun dia el Mundial. La verstappenmania començava precisament al Circuit de Catalunya, on el 2016 guanyava la seva primera cursa. L’any següent, a Montmeló augmentava exponencialment la presència d’aficionats holandesos. És aquest reclam assegurat el que ha portat els Països Baixos a lluitar per aconseguir -i obtenir- una cursa en el calendari, 35 anys després.
A diferència del que passa al Gran Premi d’Espanya, on la Generalitat posa els diners que falten per cobrir el dèficit -amb les entrades no n’hi ha prou per pagar el cànon, que ronda els 20 milions-, a Holanda la gestió és totalment privada. “No està justificada com a despesa del contribuent”, argumentava el govern holandès. No hi ha diners públics, però sí una institució com la Corona al darrere, i és que el circuit de Zandvoort és propietat del príncep Bernhard -cosí germà del rei Guillem-, empresari, aficionat a les curses i pilot amateur.
L’única aportació pública ve de part de l’Ajuntament de Haarlem, que pagarà 4 milions d’euros per millorar els accessos al circuit. La resta surten del consorci format per les agències de màrqueting esportiu SportVibes i TIG Sports i el mateix circuit. La inversió, segons els mitjans holandesos, és de 40 milions d’euros i el contracte està signat per tres anys. Amb la cervesera Heineken com a patrocinador principal, els diners sortiran de la venda d’entrades i l’explotació del mercat local i dels països del nord d’Europa. Zandvoort espera reunir uns 100.000 espectadors el dia d’una cursa que per ara no té data, però que, si Montmeló no renova el contracte, serà a principis de maig.
