El Celta supera clarament un Girona insegur i desanimat (2-1)

GironaEl Girona no ha merescut puntuar, i això que està en una situació en què els mèrits no s’haurien ni de discutir. La derrota contra el Celta (2-1), que el supera a la classificació, és la cinquena consecutiva d’un equip desanimat que no troba la tecla per tornar a somriure. Incòmode i lluny de la seva millor versió, els constants canvis de sistema només confirmen la inseguretat en què s’ha instal·lat Eusebio, que té un problema immens a les seves mans.

L’ambient al qual s’ha hagut d’enfrontar el Girona ha estat terrorífic, perquè Balaídos s’ha omplert amb l’objectiu de donar suport a un Celta molt més necessitat i que ha sortit amb la mateixa valentia que el seu públic. Els gallecs, que gairebé no s’han deixat res a la banqueta, s’han aferrat al factor emocional per posar la por al cos als blanc-i-vermells, que han mantingut el dibuix però s’han deixat alguns titulars indiscutibles a la banqueta. Conscient que en una setmana s’hauran de jugar tres partits, Eusebio ha prescindit d’inici de Juanpe, Àlex Granell i Borja García, peces clau en l’arribada a Primera, una categoria que l’equip vol protegir a qualsevol preu però que fa setmanes que se li escapa. El val·lisoletà ha decidit que Aleix García, titular en l'últim partit, continués manant al mig del camp, amb Douglas com a pivot defensiu, i també ha insistit en l’aposta de Portu i Roberts com a interiors, amb Stuani de referència. Incapaç de crear cap perill, l’inèdit experiment no ha servit per a res i al descans ha hagut de sacsejar-ho tot.

Tothom sabia que avui el Girona patiria, i així ha estat. El que ningú imaginava era que no presentaria cap mena de credencial, acostumat a oferir una imatge competitiva que a la primera part no s’ha vist enlloc. Vulnerables al darrere, els gironins s’han vist superats per l’allau ofensiva d’un Celta intens, que ha començat el partit en zona de descens i no ha llançat cap minut a les escombraries. Només les aparicions de Bounou, a un nivell altíssim, han aguantat l’empat en un primer quart d’hora en què els d’Eusebio no han ensumat la pilota. El marroquí s’ha lluït desviant les ocasions de Boufal, Boudebouz i Maxi Gómez. A l’altre costat, Rubén no ha intervingut cap vegada, perquè els tímids contraatacs del Girona s’han perdut sempre per la línia de fons.

Les associacions de Boudebouz i Iago Aspas han creat molt de perill. Quan el Girona ha intentat estirar-se, han reivindicat les seves credencials. En estàtic o en transicions, el Celta en tot moment ha creat la sensació de ser el dominador d’un partit que ha tingut on volia, perquè ha cregut en el seu pla. El Girona, previsible en excés, s’ha limitat a veure-les venir, intentant generar una tranquil·litat que la classificació diu que no té. Potser el fet de portar quatre derrotes consecutives els ha fet intentar conservar un empat que hauria estat boníssim contra un rival directe, prioritzant més el fet de no perdre que el d’anar a guanyar. Sigui com sigui, els locals han continuat picant pedra, com en una rematada de Maxi Gómez que ha fregat el pal. Tanta ha estat la insistència, que no podia no tenir premi. Abans del descans, una descomunal jugada de Boufal l’ha culminat Iago Aspas, tot sol a l’àrea petita, per repartir felicitat a Balaídos, completament entregat mentre veia dessagnar-se un Girona amb pocs arguments.

Nou canvi de sistema

Eusebio ha reactivat l’equip amb un doble canvi al descans i el retorn al dibuix amb tres centrals i dos carrilers, amb Juanpe i Borja García per Aleix i Roberts. Ni un minut ha trigat el Girona a reaccionar, amb un gol de Portu en el primer xut entre els tres pals. L’acció, que ha portat cua perquè el VAR s’ho ha estat mirant cinc minuts –Stuani estava en fora de joc però no ha tocat la pilota–, ha alleujat els gironins, un pèl més intensos i concentrats.

Però ha estat un miratge. L’empat ha arribat de forma aïllada, i ni el fet de cedir tota la pressió al Celta ha minvat l’estat d’ànim dels gallecs, que han tornat a topar amb Bounou, que ha impedit una desfeta més gran. No ha pogut fer res, però, quan Boufal s’ha inventat una meravella que situa el Girona a només dos punts de la zona de descens, que marca el Valladolid, el seu pròxim rival en una final que tots dos jugaran al límit del risc.