Mèdia 20/02/2019

Un submarí contra la guerra

La cadena AMC estrena la sèrie ‘Das boot’, una seqüela de la pel·lícula alemanya del 1981

Alejandra Palés
3 min
Un submarí contra la guerra

BarcelonaLa guerra a la terra i la guerra al mar. 'Das boot (El submarino)', que s’estrena dijous a AMC a les 22.10 hores, mostra la Segona Guerra Mundial a través de dues històries paral·leles: la que té lloc a l’interior del submarí alemany 'U-612' i la que es desenvolupa al port de La Rochelle (al nord de França), on la Resistència s’organitza contra l’exercit nazi. La sèrie, de vuit episodis, és una continuació de la pel·lícula del mateix títol del 1981 dirigida per Wolfgang Petersen, un dels films més exitosos –va rebre sis nominacions als Oscars– i cars de la història del cinema alemany. De fet, la cinta de Petersen, que ja va tenir una versió en minisèrie l’any 1984, es podrà veure just després de l’estrena de la sèrie.

L'acció de 'Das boot (El submarino)' té lloc la tardor del 1942, nou mesos després del moment en què està ambientada la pel·lícula de Petersen, quan la tripulació del submarí 'U-612' està a punt de dur a terme la seva primera missió. No és l’única diferència entre la proposta cinematogràfica i la televisiva. En el cas de la primera, tota l’acció es concentrava dins del submarí un cop la nau salpava, mentre que la sèrie reparteix el joc per igual entre el món sota l’aigua i a la superfície. En els dos casos l’objectiu és el mateix: fer arribar a l’espectador un missatge antibel·licista.

A més d’alleugerir la sensació de confinament, els creadors de la sèrie van decidir incloure la trama de la resistència per poder donar espai a personatges femenins, absents de la pel·lícula original perquè era un film que donava tot el protagonisme als militars.

Un repartiment internacional

Tot i que es tracta d’una producció alemanya, un dels atractius de la sèrie és un càsting que barreja actors germànics amb estrelles de la televisió nord-americana. Entre les cares més conegudes hi ha Vincent Kartheiser –el Pete Campbell de 'Mad men'– i Lizzy Caplan, que es va fer coneguda per 'Masters of sex'.

El protagonisme principal de la sèrie, però, recau en Rick Okon. Interpreta el capità de l’'U-612', Kalus Hoffmann, que s’enfronta a la seva primera missió i que ha de guanyar-se la confiança de la seva tripulació. Afectat pels seus dubtes sobre la justícia de la marina, Hoffmann veurà debilitada la seva posició per la presència de l’oficial Tennstedt (August Wittgenstein), que té més experiència que ell i compta amb la lleialtat dels soldats. Entre la tripulació també hi ha el Frank, un operador de ràdio que serveix d’enllaç amb la trama del món exterior, ja que la seva germana, la Simone (Vicky Krieps), arriba a La Rochelle per treballar com a traductora per a la marina alemanya.

Inesperadament, la Simone, que va néixer a Alsàcia (un territori que històricament s’han disputat Alemanya i França), entrarà en contacte amb la Carla (Lizzy Caplan), una nord-americana vinculada a la Resistència francesa.

Considerada una gran superproducció –la primera entrega va costar 30 milions de dòlars–, 'Das boot (El submarino)' s’ha rodat en diverses localitzacions a La Rochelle, Praga, Malta i Munic. La sèrie ha sigut un gran èxit a Alemanya, on es va emetre a través de Sky. Amb una mitjana d’1,13 milions d’espectadors i premis per a Vicky Krieps, la producció ja té assegurada una segona temporada. Aquesta no és la primera vegada que la televisió alemanya presta atenció a la seva traumàtica història recent. Al costat de 'Das boot (El submarino), un dels grans èxits televisius alemanys dels últims anys –'Hijos del Tercer Reich'– mostrava les conseqüències que el nazisme va tenir en la seva població.

La batalla de l’Atlàntic i el perill alemany

Winston Churchill va assegurar una vegada que l’únic que realment el va espantar durant la Segona Guerra Mundial van ser els U-boat, els submarins alemanys, una de les principals armes amb què comptava l’exèrcit nazi per guanyar la guerra. La marina alemanya tenia 56 submarins quan va començar la guerra, però al final del conflicte n’havien construït més d’un miler. L’ideòleg de la seva proliferació va ser el comandant de la marina alemanya Karl Dönitz, que va assegurar que si li donaven 300 submarins “escanyaria el Regne Unit i guanyaria la guerra”. El seu objectiu era bloquejar l’arribada de primeres matèries provinents d’ultramar a Anglaterra i França.

Els submarins alemanys van ser protagonistes de l’anomenada batalla de l’Atlàntic, un enfrontament naval que va començar el 3 de setembre del 1939 i es va allargar pràcticament fins al final de la guerra. La batalla va acabar amb la derrota de la marina alemanya, que va veure com els aliats els enfonsaven 785 submarins.

stats