Per Sant Antoni, un pas de dimoni: ja guanyem 90 segons per dia

Barcelona“Per Sant Antoni, un pas de dimoni”, diu el refranyer. El cicle de l'allargament del dia ha donat lloc a moltes dites, algunes de les quals són de les més sabudes per tothom. Expressions populars com “Per Nadal, un pas de pardal”, “Per any nou, un pas de bou”, o la mateixa que fa referència a Sant Antoni poden tenir un doble sentit, o si més no es poden entendre de dues maneres: podem entendre que des del solstici fins a Sant Antoni el dia s'ha allargat “un pas de dimoni”, o també podem entendre que cada dia s'allarga ara a pas de dimoni.

El dia no s'allarga o s'escurça al mateix ritme sempre, i de fet hi ha diferències importants segons l'època. Com més a prop som dels solsticis d'hivern o d'estiu, menys varia la llum entre un dia i un altre; en canvi, com més ens acostem a l'inici de la tardor o de la primavera, més varia entre les jornades.

Mentre els dies immediatament abans i després del solstici la diferència entre la llum d'un dia i la d'un altre és de no més de 5 segons, al voltant del 15 de gener ja guanyem un minut i mig per jornada. Aquest ritme de creixement seguirà augmentant fins que comenci la primavera, i a partir de llavors el dia es continuarà allargant, però cada cop menys entre d'un dia a l'altre. Al voltant del vint de març guanyarem uns 2 minuts i 45 segons per dia.

Això passa pel mateix motiu que es produeixen les estacions: perquè la Terra gira al voltant del Sol amb un eix inclinat respecte de l'eix amb què gira sobre si mateixa. Aquesta diferència és molt més exagerada en latituds altes, i en canvi és més petita en latituds baixes. Per Nadal i per Sant Joan la llargada del dia canvia gairebé al mateix ritme en uns llocs i els altres, però, en canvi, quan s'acosta l'inici de la tardor o de la primavera, en ciutats com Reykjavík el dia s'allarga fins a 6 minuts i mig per dia, més del doble de minuts per jornada que a Barcelona.