Costa d’entendre que es pugui fer una esmena a la Constitució espanyola per petiteses i no es pugui fer per resoldre d’alguna manera el “problema català”. Ara, per exemple, volen canviar un article en què es parla de les “persones minusvàlides” per anomenar-les “discapacitades”, que ve a ser exactament el mateix. Però el llenguatge “políticament correcte” està entrant al nostre país per la porta gran: la dels Estats Units, per ser exactes, on nigger podia ser considerat despectiu, malgrat que és el mateix que black, però en llatí, i on això tan suposadament correcte d’“afroamericans” és absurd, perquè hi ha molts negres a Amèrica que ja fa vuit o deu generacions que han nascut als Estats Units, i no a l’Àfrica, i hi ha negres, com el president Obama, que no era africà, sinó de Hawaii.

Va passar el mateix amb els cecs. A algú li va semblar que era insultant -quan el que és insultant és no veure-hi, no la paraula que s’atribueixi als que no hi veuen-, i se’ls va començar a dir invidents. ¿Quin problema hi havia a fer servir una paraula correctíssima, adequada per a una persona que té la vista cegada? Cecs per desgràcia els uns, cecs davant l’essència del llenguatge els altres. En canvi, ningú no anomena inoients als que no hi senten, que seria l’equivalent correcte, posats a ser tan políticament considerats. ¿Què es demana d’una llengua, abans que res? ¿Que sigui políticament correcta o que ho sigui gramaticalment? Les denominacions antigues eren tan correctes, segons Pompeu Fabra, com les noves. I l’IEC faria bé de no deixar-se endur per modes que poden resultar errívoles i passatgeres.

Ara els animalistes de l’organització PETA proclamen que no hem de fer servir expressions com “agafar el toro per les banyes”, sinó “agafar les flors per les espines” -vaja! ja han rebut les roses, ara-; que no hem de dir “matar dos ocells d’un tret” (o quatre, o cinc), sinó “alimentar dos ocells amb un panet” (cosa difícil, perquè en vindrà tot un estol; els ocellets són solidaris); que no hem de dir “ser un conillet d’Índies” -els que es fan servir per a experiments que salven moltes vides- sinó “ser un tub d’assaig”, que no és gens gràfic, ni exacte.

I així, amb estupideses d’aquest calibre, deixem a banda la política pròpiament dita, que és absolutament incorrecta encara que no li hàgim canviat el nom. Potser un dia, en comptes de dir “Es dedica a la política”, sentirem: “Es dedica a l’art d’engalipar la gent”. Això sí que estaria bé!