Com robar un adjectiu a Torra per fer-lo passar per violent

BarcelonaEls adjectius importen. Alguns, de fet, importen tant que es cruspeixen de viu en viu el substantiu al qual acompanyen –i teòricament complementen, matisen– fins al punt que són ells els qui assumeixen el rol protagonista del sintagma. Per exemple, quan diem "música militar", la melodia desapareix i deixa lloc a la irritant corneta perforatimpans. Quan diem "democràcia orgànica", desapareixen els partits i el sufragi universal i emergeix la veu atiplada del Generalísimo recordant que, enterrat aquí o allà, el seu llegat és més viu del que podria semblar. 'La Razón' es menjava un adjectiu en el titular "Torra crida a respondre amb «radicalitat» si no s'absol els Jordis". I la paraula que lliscava esòfag avall de l'intencionat titulador era "democràtica", perquè el president català va parlar de "radicalitat democràtica".

Evidentment, l'editor del text sap perfectament que ha de descartar el "democràtica" per fer servir només el "radicalitat" i així, un cop més, suggerir la idea del Torra tumultuari i kaleborrokista. A curt termini, és només l'enèsima demostració de com un diari manipula de manera molt conscient per traslladar una imatge als seus lectors –de fora de Catalunya, que són el 88,5% del total– perfectament allunyada de la realitat. Però, més a mitjà termini, la peça és una tova més –tova en el sentit de 'totxo assecat al sol', no em siguin escatològics– en aquesta paret de càrrega mediàtica que està construint la caverna: un mur sobre el qual el PP i Ciutadans arrepenjaran l'aparell jurídic necessari per il·legalitzar partits a conveniència. I el blanquejat Vox si el deixen, esclar.

Àlbum de titulars

"L'èxtasi fa que els pops siguin més amigables, segons un estudi". Ni el 'New York Times' s'escapa del periodisme 'segons un estudi'.