Curiositats de la tardor astronòmica: equinocci i equilux

BarcelonaDos cops l'any, en els equinoccis de març i de setembre, es diu que les 24 hores del dia estan repartides en 12 hores de dia i 12 hores de nit. ¿És cert? No exactament. En realitat hi ha més dia que nit el dia d'un equinocci. Quan realment el dia i la nit duren el mateix és el dia de l'equilux, que té lloc uns dies després.

El sol és un disc, no un punt. La majoria dels experts consideren l'alba el moment en què la vora anterior del Sol toca l'horitzó oriental. I defineixen la posta de sol quan la vora posterior del Sol toca l'horitzó occidental. Això, en si mateix, ja proporciona un temps extra de 2,5 a 3 minuts de llum a les latituds mitjanes temperades. El fenomen avança la sortida del sol però retarda el capvespre, i afegeix diversos minuts de llum de dia cada final del dia.

D’altra banda, la refracció de l'atmosfera de la Terra hi juga un paper clau: actua com una lent (un prisma), i eleva el Sol a uns 0,5° de la seva veritable posició geomètrica, sempre que l'astre s'aproximi a l'horitzó. Quan veus el Sol a l'horitzó, en realitat és just a sota de l'horitzó. Per tant, hi ha més llum de dia que no pas nit el dia de l'equinocci. Això és degut al fet que la refracció atmosfèrica varia d'alguna manera, depenent de la temperatura de l'aire, la humitat i la pressió atmosfèrica. Menys temperatura, més humitat i més pressió baromètrica augmenten la refracció atmosfèrica.

El dia de l'equinocci, doncs, els dies i les nits no són exactament iguals (encara que gairebé). Hi ha una mica més de dia que nit en el dia d'un equinocci. La combinació del sol en forma de disc i la refracció atmosfèrica proporcionen vuit minuts extres de llum del dia el dia de l'equinocci en latituds mitjanes temperades. L’equilux aquest any és el 26 de setembre, quan la nit i el dia duraran exactament 12 hores cadascun.