Un equip dièsel cuinat en temps rècord entre Gallego i Rubi

BarcelonaD’ençà que Quique Sánchez Flores va pronunciar, el 15 d’abril, aquell cèlebre “Potser no donem per més, cal assumir la realitat i continuar empenyent”, l’Espanyol només ha perdut un dels vuit partits de Lliga disputats, precisament, el del comiat del tècnic madrileny: 0-1 contra l’Eibar. Des d’aquell dia, entre David Gallego i Rubi s’han encarregat de cuinar en temps rècord (un mes va tenir l’actual tècnic del filial per dirigir el primer equip, mentre que el seu amic en porta dos d’entrenaments) una proposta radicalment oposada a la de Quique, a qui han desmentit sobre la gespa. Els resultats són evidents: 17 punts de 21 possibles. Els únics entrebancs, els empats contra el Las Palmas i el Celta. Pel camí, victòries davant del Girona, l’Atlètic, l’Athletic o, la més recent, el València.

Un estil basat en la pilota

Els resultats amb Rubi donen continuïtat a l’obra iniciada per Gallego, però si en alguna cosa coincideixen especialment les propostes dels dos tècnics és en l’estil de joc basat en la pilota. L’Espanyol, amb ells, vol poder dir-hi la seva en el ritme dels partits, i no sempre esperar resguardat i fiar-ho tot a l’efectivitat en contraatacs puntuals.

“Hem anat de menys a més. El València ha sigut superior, ens ha pres la pilota, no ens l’ha deixat tenir, però hem començat a créixer i s’ha vist un gran partit”. D’aquesta manera, força explicativa, resumia diumenge Rubi el triomf en l’estrena a casa contra el València. En comparació amb els dos partits que Quique va dirigir contra el mateix rival i en el mateix escenari, l’Espanyol va tenir pràcticament la mateixa possessió i va fer una quantitat similar de passades, però en el que més va diferir va ser en els remats: 19 en va fer diumenge (9 a porteria), per 16 (3) i 14 (5) en els dos cursos amb el preparador madrileny. Aquesta dada també és extrapolable al partit a Balaídos: 14 (5) remats amb Rubi per 8 (2) i 3 (2) amb Quique.

En els dos partits amb Rubi, a més, l’Espanyol va presentar trets similars. En la primera mitja hora, va resistir l’empenta del Celta i el València. Contra els de Vigo només van rematar tres cops fins al minut 30, per cap remat davant dels valencianistes. A partir d’aquell minut, l’Espanyol va trobar els mecanismes per donar velocitat a la pilota i passar a ser dominador en moltes fases del joc: 11 xuts a Balaídos i 19 contra el València en l’última hora de joc. Rubi està construint un equip dièsel que creix amb el pas dels minuts, i que, a més, no depèn d’un únic jugador per finalitzar els seus atacs, com va passar en bona part del curs passat amb Gerard Moreno. Contra el València hi va haver fins a vuit rematadors diferents.

Un triangle per dominar el mig

Una de les claus de la proposta passa per dominar el mig del camp, una zona que, per a Quique, només servia per contenir i llançar contracops. Del seu doble pivot defensiu al triangle associatiu del maresmenc. Roca sembla haver recuperat la confiança del seu debut, i s’està descobrint com un pivot de gran present i futur. És l’inici de totes les jugades. Contra el València va encertar el 95% de les passades intentades, la majoria a un Granero que dona continuïtat a la pilota i que permet, de retruc, avançar la posició d’un Darder que ara alterna els rols d’interior i de mitjapunta. Entre tots tres van acumular el 33,7% de les passades contra el València, cosa que millorava el 27,7% de Balaídos. Rubi, però, adverteix quin és l’objectiu: “No només cal demostrar-ho un dia puntualment, sinó que s’ha de fer amb continuïtat”.