El TEL, el gran desconegut

Aquesta afirmació en principi pot semblar incoherent, perquè la paraula 'específic' implica, d'entrada, que aquest és un trastorn que afecta només l'àrea del llenguatge. En primer lloc cal tenir en compte que el TEL forma part dels trastorns del neurodesenvolupament. Es tracta d'un conjunt d'afeccions mentals que produeixen alteracions en el desenvolupament de l'individu, amb unes deficiències que afecten el funcionament personal, social, acadèmic i ocupacional i estan recollides al Manual DSM-V, que descriu els diferents diagnòstics i les seves particularitats.

Al seu torn, el TEL es defineix com un trastorn del neurodesenvolupament que queda englobat en la categoria dels trastorns de la comunicació, i que presenta les següents característiques:

• Dificultats persistents en l'adquisició i l'ús del llenguatge.
• Deficiències en la comprensió o la producció que inclouen un vocabulari reduït, una estructura gramatical limitada i un deteriorament del discurs.
• El desenvolupament del llenguatge està, des d'un punt de vista quantificable, per sota de l'esperat per a l'edat. L'inici dels símptomes es produeix en les primeres fases del desenvolupament.
• Limitacions funcionals en la comunicació eficaç, la participació social i l'assoliment acadèmic.
• Les dificultats no es poden atribuir a un deteriorament auditiu o sensorial, a una disfunció motora o a una altra afecció mèdica o neurològica, i tampoc no s'expliquen millor per una discapacitat intel·lectual o un retard global del desenvolupament.

Entenent, doncs, aquestes dificultats, no sembla estrany que tinguin un impacte en el desenvolupament social i afectiu que determina el dia a dia dels infants que el pateixen. Això vol dir que el llenguatge no funciona per a ells com una eina de comunicació eficaç i, per tant, per a aquests infants, establir relacions amb els iguals dins el context escolar és sovint un repte personal important. Als més petits, situacions quotidianes com entendre les normes d'un joc al pati, participar en el joc simbòlic, aportar idees i opinions, etc., els resulta complicat, perquè el llenguatge oral en aquesta etapa és la base de l'aprenentatge i les relacions. Així mateix, en etapes més avançades el llenguatge escrit pren importància en l'àmbit escolar, i suposa també una dificultat per a aquests nins i nines, atès que, tot i ser escrit, té la mateixa base lingüística que el llenguatge oral i, per tant, també es veu afectat per les dificultats que provoca aquest trastorn. En aquesta etapa el llenguatge (en tots els seus canals) esdevé una via de comunicació fonamental, perquè és necessari no només en l'àmbit acadèmic sinó també en l'àmbit social (ús de xarxes socials, relacions afectives amb els amics i la parella, comprensió i producció de bromes en contextos informals, etc.). En aquests casos, establir relacions els resulta més senzill amb persones adultes que no pas de la seva edat, perquè per als adults és més senzill adaptar el llenguatge al dels infants, són més pacients, s'asseguren que hi ha hagut una bona comprensió i saben interpretar millor el llenguatge no verbal (gestos o mirades).

Fa unes setmanes Inés Compte, pedagoga de Creix, escrivia en aquest suplement sobre 'Patis i parcs dinàmics', proposants per Gey Lagar, especialista en trastorns de l'espectre autista (TEA). 'Patis i parcs dinàmics' és un programa i una eina d'inclusió escolar mitjançant la qual el moment del pati pren sentit per a l'alumnat amb TEA perquè els fa partícips, juntament amb els altres alumnes que hi vulguin participar, dels jocs proposats. Aquest programa també es trasllada als espais comunitaris com els parcs infantils i, encara que estigui dissenyat per a alumnat amb TEA, és fàcilment adaptable per poder-lo utilitzar amb infants amb altres dificultats gràcies el seu disseny inclusiu.

L'objectiu ha de ser sempre crear un clima de respecte a la neurodiversitat que afavoreixi la inclusió i serveixi de mesura preventiva per a l'assetjament escolar.

Creiem que és molt important prendre consciència de la repercussió que té el TEL en la vida dels infants que el pateixen i assumir que el seu comportament serà en gran mesura fruit de la seva adaptació a l'entorn en funció de les seves capacitats i dificultats i que, per tant, a més de ser comprensius, hem de vetllar pel seu benestar social i emocional.

Recomanacions

• ATELBA. Associació de Trastorn Específic del Llenguatge de Mallorca mail@atelba.es
• Patios y parques dinámicos. Gey Lagar
• www.entramados.info
• www.patiosyparquesdinamicos.com

Aina Moratinos i Mariona Herrera són logopedes de Creix