A la recerca dels tresors de TV3

Barcelona¿Quan va ser la primera vegada que Jordi Évole va aparèixer a la petita pantalla? Trobar la resposta -l’any 1994 a 'La tarda és nostra' de Josep Cuní- a aquesta pregunta digna de Trivial és relativament fàcil quan es té un arxiu audiovisual com el de TV3, que compta amb més de 340.000 hores d’imatges digitalitzades. Imma Rull, cap del servei de digitalització i videoteca de TV3, obre el programa on estan indexades totes les imatges -el Digition Suite-, tecleja el nom del presentador de Salvados i ràpidament rescata de l’oblit el debut televisiu d’Évole. El grup de quaranta visitants que s’han apuntat a l’excursió per descobrir l’arxiu de TV3 no poden evitar mirar les imatges amb certa nostàlgia i fer els comentaris pertinents a les conseqüències del pas inexorable del temps. “L’arxiu de TV3 és una mina”, presumeix Rull, que recorda que algunes de les imatges digitalitzades es poden consultar parcialment a través del portal de la cadena.

La celebració del Dia Internacional dels Arxius és l’excusa perfecta perquè TV3 obri les portes del seu fons documental, que, amb més d’un milió de referències, és el més gran de Catalunya. La visita no és només una invitació a fer un viatge al passat, sinó que també permet als espectadors conèixer les bambolines de la televisió i descobrir com es fa una feina altament metòdica. El departament de documentació va començar a funcionar l’any 1983, al mateix temps que la televisió, i llavors hi treballaven sis persones que es dedicaven a visionar, descriure i emmagatzemar totes les imatges que s’emetien o s’utilitzaven. Actualment, l’equip ha crescut fins a arribar als 53 treballadors. Perquè els visitants entenguin la complexitat de la feina, l’amfitriona els explica que cada documentalista destina entre quatre hores i quatre hores i mitja a analitzar una hora del 'Telenotícies'.

Guardians de records

“Els últims 35 anys de la història de Catalunya serien impossibles de recuperar sense les imatges de TV3, que no les té ningú més”, explica Rull, que fa èmfasi en com les innovacions tecnològiques han transformat la seva feina. De la Betacam i la Betamax fins a l’arribada del món digital i internet, l’arxiu de TV3 ha anat disminuint la seva mida física i ha guanyat en rapidesa i comoditat, tal com reconeix Rull, que recorda els temps en què documentalistes i redactors anaven amunt i avall carregats amb fitxes de paper i cintes.

Les dues estrelles del departament de Documentació són els dos robots que emmagatzemen les còpies físiques de les imatges i que tenen capacitat per a 4.000 i 6.000 cintes, respectivament. El seu funcionament és similar al de les màquines d’un banc: els treballadors utilitzen una pantalla per buscar el que necessiten i uns braços mecànics fan la feina de localitzar i entregar el material. La màquina fascina Marga Margets, una estudiant de primer de comunicació a la Universitat Ramon Llull que veu el món de la documentació com una possible sortida professional. “No m’imaginava que fos així, m’ha sobtat molt tota l’evolució que hi hagut”, confessa la noia, que no és aliena del tot a aquest món, ja que el seu pare és un dels documentalistes de la cadena. La seva acompanyant, Mònica Margets, es mostra sorpresa de com els treballadors s’han adaptat als nous temps. “He al·lucinat que siguin capaços de fer anar tots els sistemes”, diu.

La digitalització de les imatges històriques de TV3, que va començar l’any 2003 i que encara no s’ha completat, i la desaparició gradual de les cintes ha obligat a donar nous usos a dos dels espais d’emmagatzematge. Un d’ells s’ha convertit en una 'vestiteca' on es guarda la roba dels presentadors de la cadena, i l’altre s’està transformant en una zona d’estudis de ràdio per poder acollir els treballadors de Catalunya Ràdio que aviat es traslladaran a Sant Joan Despí.

La demostració que un arxiu com el de TV3 és necessari per mantenir la memòria visual col·lectiva d’un país es fa notar quan Rull demana als visitants que li diguin quines imatges els agradaria recuperar. Comença el degoteig de títols que formen part de la història de l’audiovisual català i dels records d’espectadors. 'Vostè jutja' (1985), 'Tres pics i repicó' (1988), 'Blanc o negre' (1988), 'Filiprim' (1986) i 'Kiu i els seus amics' (1985) són alguns dels tresors que volen veure els visitants, que s’enfunden el barret d’arqueòlegs televisius.

A banda de donar resposta a les seves peticions, Rull té preparades algunes sorpreses, com ara imatges d’una jove Ada Colau fent de monitora en un esplai de colònies per a gent gran o Mònica Terribas presentant un sorteig de la Lotto. També els mostra tot el fons audiovisual que van rebre de Cromosoma, la productora de 'Les tres bessones' o 'El món màgic de les lletres'.

La ruta per la cova dels tresors de TV3 és especialment interessant des d’un punt de vista professional per a Dolors Florensa i Mònica Gonzàlez, dues bibliotecàries, una de la Universitat de Barcelona i l’altra de l’Autònoma. “És espectacular veure l’abast de l’arxiu i les possibilitats tecnològiques que hi ha per recuperar la informació i poder-la aprofitar”, diu Gonzàlez, que assegura que es va apuntar a la visita per poder veure de primera mà els famosos robots. I la seva companya confessa entre rialles que si pogués remenar per l’arxiu buscaria capítols d’una de les sèries de la seva vida: 'L’escurçó negre'.