Un pla ambiciós per fer més gran el Girona FC

GironaSi el present del Girona fa somriure, el futur a curt, mitjà i llarg termini il·lusiona. Superades les hipoteques d’un passat ple d’alts i baixos, l’entitat blanc-i-vermella creix des d’un estat de salut envejable, aprofitant la inèrcia d’una gestió esportiva que l’ha catapultat a competir, amb el cap ben alt, pels llocs capdavanters de la Primera Divisió. L’ambiciós projecte iniciat el 2015 amb l’entrada de TVSE Futbol, en una operació dirigida per Pere Guardiola, va fer el seu pas més ferm l’estiu passat, donant a conèixer la veritable identitat de la nova propietat: el City Football Group, amb Ferran Soriano com a cap visible, i el Girona Football Group, del mateix Pere Guardiola. Les dues parts comparteixen el paquet majoritari de les accions del club gironí, aproximadament el 48% cadascuna, i van de bracet en la presa de decisions d’un Girona autònom en el seu govern, tal com ha manifestat Ignasi Mas-Bagà, el director general, en múltiples declaracions.

Integrat de ple en una xarxa amb sis equips repartits al llarg de cinc continents (el Manchester City, el New York City, el Melbourne City, el Yokohama Marinos, el Torque uruguaià i el mateix Girona), el màxim impacte és econòmic, fruit d’una estratègia de màrqueting global que es porta a terme des d’Anglaterra.

L’entitat blanc-i-vermella ha entrat directament en el seu hòlding comercial, amb els beneficis contractuals que això comporta a l’hora de lligar diferents acords. De fet, està a punt de tancar el contracte del patrocinador principal de la samarreta per a les pròximes temporades. En la seva estrena a l’elit, les ofertes que ha rebut han sigut considerades inferiors al preu fixat. No han volgut devaluar la marca.

Ara gaudeixen d’un aparador impagable al qual cal sumar la rendibilitat en el terreny esportiu, on l’acord va més enllà de les diferents cessions que es poden pactar. El Girona es beneficia de la saviesa i l’experiència de milers de tipologies d’entrenaments, metodologies d’anàlisis i els nombrosos recursos de l’àrea mèdica. L’arribada dels dos magnats, influents en els seus àmbits gràcies a dues trajectòries avalades pels encerts, ha transformat les promeses en fets. Amb un treball seriós i una aposta ferma als despatxos, els resultats esportius han marcat el llistó a seguir.

Acords a la vista

L’ascens a l’elit obligava a una sèrie de reestructuracions a causa de les demandes de la Lliga de Futbol Professional per poder-hi competir. Per jugar a Primera, l’aforament mínim exigeix assegurar uns 15.000 espectadors, tot i que els clubs tenen un marge de dues temporades per adaptar els seus recintes esportius. Montilivi, amb una capacitat d’uns 9.500 espectadors, va veure com dues graderies retràctils de màxim nivell a la zona de preferent i del gol nord, d’uns 2.000 seients cadascuna, augmentaven el seu aforament fins als gairebé 13.500 seients actuals, en unes obres que van tenir un cost lleugerament inferior al milió d’euros. La seguretat ha sigut sempre la gran prioritat, especialment a la zona de preferent, on s’han instal·lat uns sensors de moviments que detallen la resposta de l’estructura durant els partits, fins ara sempre positiva.

El contracte signat acaba el 30 de juny, moment que servirà per treure les conclusions pertinents en unes dates en què també conclou la concessió pactada entre l’Ajuntament i el Girona per poder disputar els seus partits a l’estadi. Són dies de reunions i trucades que tothom coincideix a dir que acabaran amb un somriure. La durada del contracte que signin les dues parts dependrà, i molt, del projecte que està afinant el club durant els últims dies. La voluntat del consistori és donar el màxim de facilitats i fer les coses amb sentit comú, un raonament que el Girona, que assumirà el cost total de totes les obres que faci d’ara endavant -tot i que l’acceptació final sempre passarà per l’Ajuntament-, aprova.