Les tres revelacions d’aquest Sant Jordi
Dos periodistes i un poeta encapçalen les llistes de més venuts de no-ficció en català i castellà
BarcelonaNi l’endeví més hàbil és capaç d’encertar-la a l’hora de pronosticar qui ocuparà el rànquing dels més venuts de Sant Jordi. Enguany, a més, la llista de no-ficció ha aparcat els autors veterans per fer lloc a noves veus i, a la de ficció, un autor estranger ha triomfat per duplicat amb el seu debut. Són tres casos reveladors d’una diada singular.
El fenomen de les urnes
Una crònica periodística se situa al cim de la no-ficció en català
Els periodistes de l’ARA Laia Vicens i Xavi Tedó van trencar dilluns l’hegemonia dels llibres d’autors coneguts que els altres anys han encapçalat la llista de més venuts de no-ficció en català per Sant Jordi. A diferència de guanyadors anteriors, els autors d’ Operació Urnes (Columna) s’han fet un lloc al rànquing amb un gènere poc present en el podi d’aquesta diada: la crònica periodística, en aquest cas sobre la logística de l’1-O. El llibre encadena sorpreses des del primer dia. “La seva trajectòria és absolutament excepcional -assegura l’editora del volum, Glòria Gasch-. No recordem res de similar. Va sortir l’11 de desembre i l’endemà ja l’estàvem reeditant”. Gasch preveia que el títol seria “un dels llibres de no-ficció de la diada”, sobretot després de veure que es mantenia entre els més venuts des que es va publicar.
L’editora atribueix l’èxit d’ Operació Urnes a “la qualitat periodística del llibre” i a “la potència de la història”. De fet, Gasch assenyala que entre els més venuts d’enguany de no-ficció molts títols giren al voltant de l’1-O i, per tant, l’allau de compradors d’aquests llibres “respon als moments socials que estem vivint”. Els autors encara estan paint el triomf de la diada, però Gasch ja prepara el terreny perquè Operació Urnes faci el salt fora de Catalunya. De moment han tancat una traducció amb una editorial quebequesa i estan treballant per publicar-lo també en castellà, italià i anglès.
Qui és César Brandon?
L’insòlit cas d’un poemari que corona la no-ficció en castellà
César Brandon, nascut a Guinea Equatorial el 1993 i resident a Ciudad Real, ha aconseguit dues fites històriques: situar un poemari al capdamunt de la llista de més venuts de no-ficció en castellà i, alhora, ser el primer autor negre que corona un rànquing de Sant Jordi. Rere l’èxit de Las almas de Brandon (Espasa) hi ha l’impuls de Got Talent, el concurs de Telecinco que l’11 d’abril va proclamar-lo guanyador. “No havia pensat mai que la meva carrera passaria per la televisió”, explica l’autor, que va començar a escriure “seriosament” el 2012 i a difondre la seva obra a les xarxes socials. Sense contactes al sector i veient que les portes de les editorials se li tancaven, el 2017 va autopublicar el seu debut, que defineix com “el llibre més caòtic de la història”.
Tot i que l’editorial el cataloga sota el paraigua de la poesia, Las almas de Brandon consta de versos, frases soltes i relats curts. Brandon, que és llicenciat en educació social i fins fa uns mesos estava a l’atur, va provar sort a la televisió després de veure que altres alternatives no fructificaven. “Recitava en bars i biblioteques, però el món editorial és difícil. El concurs era una finestra. Vaig pensar que podia obrir-la, a veure què passava”, diu. A banda de catapultar-se com un dels autors més venuts, Brandon ha aconseguit un altre fet insòlit: guanyar un talent show recitant poesia i, per tant, refutar la idea que el gènere només interessa una minoria. “No crec que la tendència comenci amb mi. Fa uns anys que la poesia està en auge, sobretot entre els joves”, diu Brandon, que cita com a referents Paulo Coelho, George Orwell, Marwan i Loreto Sesma. Després del triomf de Sant Jordi, el seu horitzó és vast i divers. “Vull escriure teatre, cinema, potser fins i tot una sèrie”, afirma, alhora que descarta tornar a la televisió per continuar alimentant la seva trajectòria literària. “Els lectors em parlen del llibre, no pas del concurs -diu-. Això vol dir que els interesso pel que faig i no per haver sortit a la tele”.
El debut d’un estranger
A.J. Finn triomfa amb un thriller en ficció en català i en castellà
Malgrat que per Sant Jordi els thrillers tendeixen a triomfar, és poc habitual que un autor estranger conquereixi les llistes de més venuts de ficció en català i castellà i ho faci, a més, amb el seu debut literari. Per això, la potència amb la qual A.J. Finn ha irromput aquesta diada el converteix en un escriptor que ha sabut aprofitar bé la cita literària. I no ho tenia especialment fàcil: l’autor de La dona de la finestra (Rosa dels Vents / Grijalbo) era fins ara un nom desconegut a Catalunya i tenia poc marge per seduir lectors previs a la diada, ja que el llibre es va publicar el 22 de març.
“Era massa aviat perquè funcionés el boca-orella, però ens ha ajudat la visita de l’autor a Barcelona i el fet que és un bon comunicador”, subratlla l’editora de Grijalbo, Cristina Castro. El segell va avançar la publicació del llibre quan va veure l’expectació que estava generant arreu del món. Conscients que “les apostes de Sant Jordi sempre van lligades a un cert risc”, van confiar en l’ opera prima de Finn i els resultats de dilluns els han donat la raó. “Hem replicat la reacció que ha generat en tots els països on s’ha publicat fins ara -diu Castro-. És un fenomen internacional”.
