EL PRESIDENT, EN LLIBERTAT
Política 08/04/2018

El PP passa a l’atac contra el govern de Merkel

Critica la ministra de Justícia alemanya i posa de nou en qüestió el projecte europeu per l’afer Puigdemont

i
Dani Sánchez Ugart
5 min
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a la convenció dels populars.

SevillaFins a tal punt el PP i el govern espanyol han quedat desconcertats i abatuts per l’alliberament de Carles Puigdemont i la fulminació de la rebel·lió per part de la justícia alemanya que el partit sembla disposat a obrir la caixa dels trons d’un conflicte diplomàtic amb Alemanya. El desencadenant, més que la decisió de l’Audiència de Schleswig-Holstein -d’aquest front se n’encarreguen la fiscalia i el Tribunal Suprem- van ser les paraules de la ministra de Justícia teutona, Katarina Barley, que divendres va considerar que la decisió és “absolutament correcta” i va afegir que “l’esperava”.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La declaració va caure com un gerro d’aigua freda en les files populars, i saltava de boca en boca en la convenció que el PP celebra aquest cap de setmana a Sevilla. En privat, alguns membres de l’executiu van arribar a dir que les afirmacions de Barley “no són pròpies d’un país amic”. En públic, el ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, s’arriscava justament a obrir un conflicte amb Alemanya, i considerava que les paraules són “desafortunades”.

Com a defensa, un atac, devien pensar al govern espanyol. Potser per això diverses fonts de l’entorn de la Moncloa van intentar burxar en la divisió dins l’executiu alemany -una coalició dels socialdemòcrates de l’SPD, del qual forma part Barley, i els conservadors de la CDU, el partit de la cancellera Angela Merkel-. “És el que passa quan tens diversos partits en un govern, que els ministres volen marcar perfil”, ironitzava un membre del govern estatal, que probablement no recordava que Rajoy va oferir en el seu moment una gran coalició al PSOE i que al PP se’n fan farts de posar l’exemple alemany per intentar persuadir els socialistes de donar suport als pressupostos de l’Estat.

Altres membres del gabinet de Rajoy eren més continguts que Dastis en la crítica. El titular de Justícia, Rafael Catalá, també va enviar un dard, però matisat: “La funció dels governs és respectar les decisions judicials sense entrar a comentar-les”. I, en un esforç per escenificar aquesta independència judicial, el president espanyol, Mariano Rajoy, va assegurar que no havia trucat a Merkel ni té “cap intenció” de fer-ho, “perquè això és una qüestió dels tribunals i els governs no hi intervenen gens” i “no hi han d’entrar”, va reiterar, en la mateixa línia expressada per Catalá.

Dubtes de la justícia alemanya

No només va coure el suport tancat de Barley a la decisió de l’audiència territorial alemanya, sinó, especialment, el fet que la ministra alemanya assegurés que l’extradició pel delicte de malversació, l’únic que queda viu en l’actual procediment a Alemanya, “no serà fàcil” si no es justifica per part de l’estat espanyol. I, especialment, va irritar la postil·la: “Aleshores [si no és extradit] serà un home lliure en un país lliure, és a dir, a Alemanya”. Un altre membre del gabinet de Rajoy va anar encara més enllà i va posar en qüestió el funcionament de la justícia alemanya perquè, segons ell, les paraules de la ministra no posaven en dubte l’actuació del govern espanyol, sinó de la fiscalia alemanya mateixa, que va donar suport a l’extradició per rebel·lió: “Fa pensar en la independència judicial a Alemanya”.

El cert, però, és que a la Moncloa no es descarta l’escenari que Puigdemont no acabi sent extradit ni per malversació. “Serà un pròfug de per vida i, si mai posa un peu a Espanya, podrà ser processat per rebel·lió, perquè aquí no haurà prescrit”, teoritzava una font molt pròxima a Rajoy. Diverses fonts també van lamentar la decisió de la justícia alemanya, tot i que van afirmar que el tribunal alemany no nega la violència, sinó que diu que perquè hi hagi rebel·lió hauria calgut que aquesta violència “doblegués” l’Estat. Amb aquests condicionants -opinaven-“Tejero no hauria estat extradit”.

Però si les tensions amb el govern alemany comencen a escalar al PP tampoc es queda enrere el partit en l’escalada euroescèptica. Divendres fonts populars explicaven als passadissos de la convenció que la decisió dels tribunals posava en dubte “el sentit mateix de la UE”, i ahir l’arquitecte de la política europea del partit conservador, Esteban González Pons, s’hi abocava sense complexos davant de Rajoy, i micròfon en mà: “Si algú intenta fer un cop d’estat i no és retornat al país on va fer el cop d’estat pot ser que haver aixecat la frontera sigui una mala decisió”. El vicesecretari de política europea i eurodiputat va anar més enllà i va advertir del perill de mort de la UE per no considerar Puigdemont un colpista: “Si la UE serveix perquè uns estats qüestionin uns altres, la UE perd la seva funció”. Amb això, González Pons confirmava el flirteig del PP amb l’euroescepticisme per l’enuig de la decisió dels tribunals alemanys.

Mai dialogaran amb Puigdemont

La convenció popular també va venir marcada per la roda de premsa de Puigdemont des de Berlín en la qual demanava diàleg amb Rajoy. Al govern espanyol ni s’ho plantegen. Donen al president de la Generalitat per inhabilitat políticament, i només preveuen parlar amb el president de Catalunya un cop es triï un candidat que considerin “net”. “Cal que es formi un govern a Catalunya, amb un candidat viable i que compleixi la llei, com ho hem de fer tots”, va dir Rajoy. La candidatura de Sànchez que ara torna a estar sobre la taula no és vista com una opció viable per la Moncloa, que ja comença a expressar el temor que els partits independentistes estiguin allargant expressament els temps per evitar que el PNB doni el suport als pressupostos -no ho farà mentre duri el 155.

Amb l’orgull ferit, el PP es refugia en exacerbar el “patriotisme espanyol” i flirteja amb l’euroescepticisme que en altres ocasions tant havia criticat. Encara que això impliqui allunyar-se d’Europa.

La Moncloa no recorrerà els vots de Puigdemont i Comín

El govern espanyol no té previst recórrer la delegació de vot de Carles Puigdemont, que la mesa del Parlament va autoritzar la setmana passada, i ho deixa en mans dels grups parlamentaris, segons van explicar ahir fonts de la Moncloa. Una decisió que va en direcció contrària a les declaracions la setmana passada del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que obria la porta a presentar un recurs davant del TC. Entre els dirigents del PP a Catalunya veuen difícil que el Constitucional els acabi donant la raó, i estan resignats que Puigdemont acabarà podent votar en la investidura.

El president ja va delegar el vot en Elsa Artadi en l’últim debat del Parlament, quan encara era a la presó. Tot i que ara n’ha sortit, JxCat vol mantenir la delegació, perquè considera que no pot assistir als plens en tenir restringida la llibertat de moviments -no pot sortir d’Alemanya-. Aquest fet obre la porta al fet que tant ell com el conseller Toni Comín, que estan en una situació judicial similar -exiliats i sotmesos a mesures cautelars als països on estan-, puguin votar. ERC, inicialment reticent a aquesta qüestió, ja l’estudia i Comín ha insistit que no té cap intenció de renunciar a l’acta. Encara que els diputats de l’oposició demanessin empara al TC, el tribunal no estaria obligat a suspendre la delegació del vot fins que prengués una resolució, a diferència del que passaria si el recurs el presentés el govern espanyol. Si finalment tant Comín com Puigdemont poden delegar el vot, el pròxim president serà investit en segona votació, sempre que la CUP mantingui l’abstenció.

stats