FICCIÓ
Mèdia 25/03/2018

6 minisèries per a unes minivacances

Els drames històrics i els ‘thrillers’ són dos dels gèneres que encaixen millor en propostes curtes

Alejandra Palés
5 min
6 minisèries  per a unes ‘minivacances’

BarcelonaUnes vacances curtes són una bona excusa per recuperar ficcions de duració limitada, com són les minisèries. Aquest format, que en els últims anys ha guanyat presència a les televisions nord-americanes i que és molt habitual a les britàniques, permet gaudir d’una història en pocs capítols sense necessitat de demostrar fidelitat temporada rere temporada. Seleccionem sis propostes que es poden devorar sense necessitat d’hipotecar tots els dies de vacances davant del televisor.

‘El asesinato de Gianni Versace’

Per anar més enllà del morbo de la mort del dissenyador

Una de les produccions més esperades del 2018. La segona entrega de l’antologia criminal de Ryan Murphy, que consta de nou episodis, se centra en l’assassí del dissenyador Gianni Versace i ho fa prement l’accelerador de l’excés estètic, que l’allunya de la sobrietat amb què van tractar el cas anterior, el judici a OJ Simpson. Tot i que l’estrena a Espanya ha arribat de la mà d’Antena 3 -que en lloc de dosificar la minisèrie ha preferit emetre-la en paquets de tres episodis per nit-, qui vulgui recuperar-la ho pot fer a Netflix, on la sèrie completa estarà disponible a partir del 30 de març, o bé a l’aplicació Atresplayer.

Amb referents estilístics com American Gigolo o Miami Vice, American crime story: El asesinato de Gianni Versace pren com a punt de partida la mort del dissenyador per parlar d’algunes de les mancances dels Estats Units, com l’homofòbia institucional, practicada durant els anys 90 per les forces de la llei, o les conseqüències negatives del mite del Somni Americà. Malgrat que el títol utilitza la figura de Versace com a esquer, l’autèntic protagonista és Andrew Cunanan (Darren Criss), un mentider patològic que abans d’acabar amb la vida del modista ja figurava a la llista dels deu fugitius més buscats per l’FBI.

‘La casa de las miniaturas’

Secrets i mentides a l’Amsterdam del segle XVII

Basada en la novel·la homònima de Jessie Burton i dirigida pel català Guillem Morales (Los ojos de Julia), La casa de las miniaturas, disponible a Filmin,trasllada l’espectador fins a l’Amsterdam del segle XVII. Allà hi viu Petronella -Nella- Oortman (Anya Taylor-Joy), una jove òrfena de pare i endeutada que acceptarà casar-se amb Johannes Brandt, un comerciant adinerat que no coneix. Quan es trasllada a la mansió del seu nou marit, ell fa a la Nella un curiós regal: una casa en miniatura que li servirà per descobrir, de mica en mica, els secrets de la seva nova família.

L’autora del llibre, que ha estat involucrada en l’adaptació de la BBC, va escriure la novel·la després de visitar el Rijksmuseum d’Amsterdam, on va poder veure la casa de miniatures de la Petronella real. Fascinada pel nivell de detall i pel descobriment que la propietària va gastar en la seva creació el mateix que li hauria costat comprar una casa real, l’escriptora va voler indagar per què la casa havia sigut tan important per a Petronella Oortman. Amb només tres episodis, la ficció construeix una història sobre personatges femenins que desafien els estereotips de l’època. “Tenen anhels i desitjos molt moderns”, explica Taylor-Joy. La seva opinió és secundada per Romola Garai, que interpreta la seva cunyada, Marin Brandt, que afirma que “la sèrie tracta sobre les dones, el seu futur i la seva autodeterminació”.

‘The end of the fucking world’

La insuportable angoixa de la vida adolescent

Tot i que es rumoreja que podria tenir una segona temporada, especialment arran de l’èxit a Netflix, The end of the fucking world, estrenada originalment a Channel 4, estava concebuda com una minisèrie que adaptava la novel·la gràfica homònima de Charles Forsman. Aquesta comèdia negra segueix els passos del James (Alex Lawther), un adolescent de 17 anys que està convençut que és un psicòpata i que considera que ha arribat el moment de matar alguna cosa més gran que animals: una persona. Per això escull l’Alyssa (Jessica Barden), una nova estudiant de l’institut enfadada amb el món que sent que no acaba d’encaixar. Mentre ell la veu com la presa perfecta, ella creu que ha trobat una persona que pot ser la resposta a la seva angoixa existencial. El James endarrerirà el moment de l’assassinat quan l’Alyssa li proposi escapar-se junts de les seves respectives famílies. Així, la parella es converteix en una mena de Bonnie i Clyde mil·lennials embarcats en un viatge sense destí al ritme d’una banda sonora plena de temes indies.

‘Godless’

L’oest nord-americà des del punt de vista de les dones

Presentat com el western feminista de Netflix, la minisèrie creada per Scott Frank, protagonitzada per Jack O’Connell i produïda per Steven Soderbergh, explica l’arribada d’un foraster, Roy Goode, a La Belle fugint de Frank Griffin, que era com un pare per a ell, i el seu grup de bandolers. El poble no s’assembla a altres poblacions de l’oest nord-americà: aquí hi manen les dones, ja que pràcticament tots els homes van morir en un accident a la mina. El primer lloc on va a parar el Roy és el ranxo de l’Alice, una vídua, a qui dona vida Michelle Dockery, la Lady Mary de Downton Abbey, que viu amb el seu fill mestís i una dona índia. A més de ser una oportunitat per veure Dockery en un altre registre, Godless permet parlar, des d’un gènere molt acotat, d’empoderament femení en un context molt masculí i de conflictes racials. També hi ha espai per explorar qüestions com la identitat sexual a través de la relació entre la Mary Agnes (Merritt Wever) i la Callie (Tess Frazer), una exprostituta que ara exerceix de mestra d’escola. Per escriure aquesta història, Scott es va documentar en situacions similars que es donaven en les comunitats baleneres de Nantucket quan els mariners marxaven a treballar.

La minisèrie té untempo relaxat: cada episodi té una duració mitjana superior a una hora.

‘Alias Grace’

La veritat juga a fet i amagar amb la ment d’un metge

Per aguantar l’espera fins a l’estrena de la segona temporada de The handmaid’s tale, que torna el 25 d’abril, es pot recórrer a Alias Grace, adaptació d’una altra novel·la de Margaret Atwood, una autora a qui últimament les cadenes han agafat com a font d’inspiració (recentment es va anunciar la versió televisiva de la seva trilogia MaddAddam). La minisèrie de Netflix, de sis episodis, explica la història real, amb llicències, de Grace Marks, una immigrant irlandesa que a principis del segle XIX arriba al Canadà fugint de la fam al seu país. L’any 1843, quan tenia 16 anys, va ser condemnada per l’assassinat de l’home pel qual treballava i la seva amant.

La ficció arrenca 16 anys després, quan el Dr. Simon Jordan, un personatge que no va existir a la història real, entra en contacte amb la presa -a petició d’un grup d’homes i dones teòricament pietosos que la volen exonerar- per intentar entendre la seva personalitat i saber si realment és culpable. A través de les converses amb aquest personatge fictici, l’espectador té l’oportunitat de conèixer el passat de la Grace, tot i que el seu relat està ple de petits trucs que fan dubtar de la seva veracitat. Alias Grace explora qüestions com les malalties mentals i la precarietat dels drets de les dones.

‘Rellik’

L’obsessió d’un detectiu per atrapar un assassí en sèrie

Thriller policíac britànic d’estructura inversa: a partir de la detenció d’un sospitós, la trama va enrere en el temps per seguir el fil de diversos assassinats i descobrir la veritat de cada cas. Alhora que els detalls es van revelant en sentit invers, l’espectador va descobrint la vida personal i professional del detectiu Gabriel Markham, que té una aventura amb una companya de professió, l’Elaine (Jodi Balfour). La minisèrie, amb un estil que recorda vagament Luther, també mostra la destrucció del matrimoni del protagonista.

stats