COMERÇ
Economia 22/03/2018

Només un 4% de les botigues d’eixos comercials són de grans cadenes

El petit comerç s’imposa amb clara majoria a les zones no turístiques de Barcelona

Paula Solanas
3 min
Només un 4% de les botigues d’eixos comercials són de grans cadenes

BarcelonaEls eixos del comerç de proximitat a Barcelona encara són la Gàl·lia per a les grans cadenes i franquícies que aterren a la capital catalana. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Activitat comercial i ecosistema dels eixos de proximitat de Barcelona, elaborat per l’Observatori Eixos i que va presentar ahir la Fundació Barcelona Comerç. Als 21 eixos comercials de Barcelona les grans marques només hi han aconseguit una penetració del 3,56% sobre el total d’establiments actius. Això és el que l’informe anomena índex de clonicitat comercial, que permet saber quina és la presència real de les botigues que trobem repetides arreu de la ciutat. Tot i així, l’estudi no té en compte les zones comercials més turístiques de la ciutat, com ara el passeig de Gràcia i el Portal de l’Àngel, que no es considerarien eixos comercials de proximitat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La poca presència dels grans grups als eixos comercials (molt habitual en altres països) només creix en determinades zones comercials, com ara Gran de Gràcia i el carrer de Sants, on pràcticament un de cada deu comerços ja és d’una franquícia o una cadena. També és el cas de Nou Barris, on carrers comercials com la Via Júlia i la rambla de Fabra i Puig han captat l’atenció d’aquestes firmes. En canvi, en zones com el Fort Pienc i les Corts, aquestes marques no representen ni el 2% dels locals en actiu.

Per al president de la Fundació Barcelona Comerç, Salva Vendrell, encara que el percentatge es mantingui per sota del 10%, els eixos del comerç de proximitat han guanyat “atractiu comercial” per a les grans cadenes en els últims anys. “Ara estan més repartides pel territori”, apunta. No obstant, un dels objectius de la Fundació és evitar que la capital catalana “es converteixi en una ciutat anodina, anònima i uniformitzada”, i per això és important que la proporció de grans cadenes al territori dominat pel petit comerç sigui equilibrada.

En aquest sentit, Carlos Carrasco, investigador de l’Iese i un dels autors de l’estudi, conclou que de moment la penetració d’aquestes marques no suposa un problema per garantir el “perfil propi” dels eixos comercials de Barcelona. A més, la proporció coincideix amb una de les tendències que mouen actualment els grans del comerç: els eixos de proximitat de la ciutat no acostumen a comptar amb locals gaire grans, mentre que les principals firmes ara prefereixen obrir megabotigues en carrers molt transitats per donar visibilitat a la seva marca.

D’altra banda, l’estudi també es fixa en el percentatge de persianes abaixades que hi ha en cadascun dels eixos comercials de la ciutat. En el global, el percentatge de locals buits és de gairebé un 14%: 3.976 establiments desocupats sobre un total de 29.047. Tot i així, aquest percentatge va des del 3% del carrer de Sants fins al 23% de l’Eix Maragall, al districte d’Horta-Guinardó, on gairebé una quarta part dels establiments estan tancats. “La salut del comerç a Barcelona és bona encara que hi hagi algunes mancances”, opina Vendrell. Així doncs, per als autors de l’estudi no hi ha “risc de desertització” per als eixos i la majoria de locals buits se centren en zones secundàries i no en les seves artèries principals.

Una altra de les claus és la proporció entre el que l’estudi bateja com a comerç quotidià -els locals que visitem de manera recurrent, com ara una fruiteria o un forn- i el no quotidià, que engloba sobretot les botigues d’equipament per a la persona -la moda- o les dedicades a l’oci. De mitjana, aquests últims només representen una quarta part, però en determinades zones com Gran de Gràcia gairebé la meitat dels establiments ocupats són botigues de moda. “Això és positiu perquè indica que no cal sortir del barri per fer més despesa”, afirma el president de la Fundació Barcelona Comerç.

A les zones on regna el comerç de proximitat, el tipus d’establiment més comú és també el més ampli: els serveis. Aquesta categoria va des d’una agència de viatges fins a una gestoria, i representa el 31% dels locals. El segon subsector amb més presència és el de l’hostaleria i la restauració, amb un 20%, seguit dels comerços d’alimentació i d’equipament per a la persona, amb un 13,5%.

Risc de “desertització”

Vendrell recorda que cada eix comercial de Barcelona “té el seu taló d’Aquil·les” i defensa que l’associacionisme és clau per evitar que algunes zones acabin desertes de comerços. És per això que l’entitat reclama poder incidir en les zones on els comerciants necessiten més impuls. Actualment als 21 eixos comercials que representa la Fundació Barcelona Comerç hi ha uns 30.000 botigues, que donen feina a unes 120.000 persones. “Una ciutat sense comerç és una ciutat buida”, conclou l’investigador i autor de l’estudi, Carlos Carrasco.

stats