Alzines o roures, arbres més resistents a la sequera que les coníferes

BarcelonaLes imatges de teledetecció obtingudes per satèl·lits i la computació estadística han permès observar les tendències de canvi corresponents al període comprès entre el 1987 i el 2012 a tres grans regions de la península Ibèrica: a una bona part de Catalunya, de l'Aragó i a l'entorn de Sierra nevada i el sistema Penibètic (Andalusia).

L'estudi ha estat publicat a Forest Ecology and Management i l' ha dirigit Xavier Pons, catedràtic de geografia de la UAB i investigador del CREAF. Un dels principals resultats és la disminució de les coníferes (sobretot els pins) i l'expansió dels planifolis (arbres de fulla ampla i plana com les alzines i els roures), els quals es podrien convertir en dominants en àrees de la Mediterrània, si es manté la tendència climàtica actual d'increment de la temperatura i disminució de la disponibilitat d'aigua.

Segons Juan José Vidal, l'autor principal de l'estudi i investigador de la UAB, "després de l'abandonament de moltes zones rurals i el canvi d'ús de la terra, la sequera i les variables topogràfiques que condicionen la disponibilitat d'aigua en el sòl -com l'altitud, el pendent, la humitat del sòl i la radiació solar- juguen un paper molt important en els canvis dels boscos dels darrers anys".

L'estudi explica que el pi roig és sensible a les sequeres llargues. És per això que en aquestes condicions, els boscos mixtos d'arbres de fulla ampla i de coníferes és més fàcil que passin a ser només de fulla ampla amb temps. Tanmateix esmenta que, en zones amb pocs episodis de sequera, algunes coníferes com el pi blanc poden competir amb l'alzina a les cotes mediterrànies més baixes.

A les zones del nord de Catalunya i l'Aragó més afectades per la sequera, l'alzina i el garric també s'han vist afavorits. En zones de baixa radiació solar de Catalunya les sequeres han afavorit un planifoli caduc com el roure martinenc davant del pi roig, menys adaptat al dèficit hídric.

Cristina Domingo, investigadora de la UAB i el CREAF, apunta també que "la gestió històrica del territori, l'abandonament de la terra i la substitució de llenya per combustibles fòssils com a font d'energia també han contribuït a l'expansió dels planifolis". Alerta, finalment que "que els boscos canviïn i les espècies més resistents a la sequera acabin dominant les comunitats forestals podria alterar el ritme de captura de carboni i el règim d'incendis al Mediterrani":

Ús de la teledetecció i l'estadística en els models de canvi global

Segons Xavier Pons, l'ús de fotografies aèries ha permès avenços importants, però la teledetecció amb satèl·lits és la millor eina per identificar tendències en la dinàmica de la vegetació a gran escala temporal i espacial. Per a l'estudi s'han usat imatges del satèl·lit Landsat, una base de dades de sequera de la península Ibèrica, un elevat nombre de variables ambientals i estadística computacional.

Per saber-ne més:

Vidal-Macua J.J., Ninyerola M., Zabala A., Domingo-Marimon C., Pons X. (2017). Factors affecting forest dynamics in the Iberian Peninsula from 1987 to 2012. The role of topography and drought. Forest Ecology and Management, 406: pp 290-306. DOI: 10.1016/j.foreco.2017.10.011