L''Ophelia' arribarà a Irlanda demà al matí

BarcelonaL'huracà 'Ophelia', el més peculiar d'aquesta temporada, continua sorprenent la comunitat meteorològica a mesura que evoluciona cap al nord.

Aquest dissabte es va enfortir i va arribar a ser de categoria 3 segons l'escala de Saffir-Simpson, és a dir, va implicar durant unes quantes hores vents sostinguts compresos entre 178 i 208 km/h. L''Ophelia' va batre, doncs, tots els rècords precedents i es va convertir en el primer huracà registrat de categoria 3 que s'ha situat més a prop del continent europeu.

Després de passar entre les Açores i Madeira, aquest diumenge l''Ophelia' ha baixat a categoria 2. A les 11.00 estava a 39º de latitud nord i 18º de longitud oest, a uns 1.550 km al sud-oest d'Irlanda i a pocs centenars de quilòmetres de les costes portugueses. Manté vents sostinguts màxims de 165 km/h i la seva trajectòria continua apuntant cap al nord-est. Actualment es mou a 56 km/h.

S'estima que l''Ophelia' deixarà de ser un huracà i es convertirà en un cicló posttropical pels volts de mitjanit, coincidint amb el seu pas per l'oest de Galícia, on es farà notar de nit i matinada en forma d'onades compreses entre 4 i 6 metres i cops de vent de 70 a 90 km/h.

L'ex-'Ophelia' arribarà a Irlanda aquest dilluns pels volts de mig matí. Es preveu que deixarà acumulacions de precipitació pròximes als 100 l/m² entre demà i dimarts a l'oest d'Irlanda i a Escòcia. El Servei Meteorològic d'Irlanda ha activat en conseqüència avisos vermells perquè preveu que demà el vent bufarà de mitjana a 80 km/h i que s'arribarà a ratxes de més de 130 km/h, un fet que podria causar danys estructurals, inundacions i fort onatge en zones costaneres.

L'exhuracà deixarà Escòcia dimarts al matí convertit en una borrasca convencional.

El perquè d'aquest huracà 'atípic'

El perquè de la formació d'aquest estrany huracà es basa sobretot en dos aspectes: el primer, una temperatura del mar entre un i dos graus per sobre del que és normal en la regió de l'Atlàntic on s'està formant la borrasca i en les aigües, per on es preveu que transiti els dies vinents; el segon, una situació d'aire fred en altura també més marcada del que és normal. La suma d'aquests dos factors explicaria aquesta anomalia.

El precedent del 'Debbie'

Un cas que s'assembla al de l''Ophelia' és el de l'huracà 'Debbie', que el setembre del 1961 va fixar alguns rècords de vent que encara són vigents a Irlanda. Aquella violenta pertorbació que s'havia gestat molt a prop de Cap Verd va provocar ratxes de fins a 180 km/h a l'illa i una devastació molt important en alguns indrets. No hi ha res que faci pensar que l''Ophelia' pugui provocar ventades tan fortes.

Només en dues ocasions una borrasca tropical ha afectat la península Ibèrica. La primera va ser el 1842, i la segona, el 2005, amb la visita de la tempesta tropical 'Vince'. Totes dues van afectar sobretot Andalusia.

En els últims anys, però, altres borrasques tropicals o posttropicals han afectat llocs poc habituals per a aquests tipus de pertorbacions. El gener del 2016 l'huracà 'Alex' va afectar l'arxipèlag de les Açores sense causar-hi danys greus; l''Alex' va tenir l'estranyesa de ser una borrasca tropical que es va formar al gener, totalment fora de la temporada habitual d'huracans, que es considera que va de juny a novembre. També el 'Gordon' el 2006 va fer mal a les Açores i va acabar provocant un fort temporal en alguns sectors de Galícia.

Molt més greus van ser els efectes de la tempesta tropical 'Delta', que a finals del novembre del 2005 va provocar vents de fins a 250 km/h als punts més alts de les Canàries. La borrasca va provocar la mort de fins a set persones, sis de les quals eren immigrants a qui el temporal va sorprendre al mar.