Un de cada quatre joves ocupats vol canviar de feina
Els treballadors espanyols són els més actius d’Europa a l’hora de buscar alternatives i els segons del món
BarcelonaDestrucció de llocs de treball, reducció dels salaris i augment de la precarietat laboral. La crisi va fer estralls al mercat laboral i, en aquests moments, encara queden seqüeles d’aquells anys. Un dels col·lectius més afectats per la situació econòmica va ser el dels joves. Segons la Generalitat de Catalunya, l’atur juvenil a Espanya -inclou els joves d’entre 15 i 24 anys que busquen feina- es va situar en el 42%, una xifra que queda lluny de la mitjana europea (21%). Els que tenen feina, però, no estan del tot satisfets amb la seva situació actual.
L’empresa de recursos humans Randstad ha presentat un estudi que posa de manifest aquesta situació. Segons l’informe, un de cada quatre espanyols ocupats de menys de 25 anys ha estat buscant una altra feina de manera activa durant el segon trimestre del 2017. Aquesta xifra suposa un augment de cinc punts respecte al mateix trimestre de l’any anterior, quan la taxa se situava en el 20%. Aquest valor, però, es va reduint a mesura que els treballadors tenen més edat. Així, un de cada cinc ocupats d’entre 25 i 45 anys busca una altra feina, mentre que la taxa per als més grans de 45 anys és del 10%.
El mateix estudi revela que els espanyols que estan ocupats són els europeus més actius a l’hora de buscar una feina millor. Segons Randstad, el 14% dels treballadors espanyols busquen una feina diferent de la que els ocupa actualment. El percentatge és el mateix que als Estats Units i només el supera la Xina. A la resta de països (l’estudi n’inclou fins a 34), el nombre de treballadors ocupats que busca una nova feina és inferior. On aquest valor és més baix és a Àustria, amb un 5%.
Paral·lelament a aquest estudi, l’empresa de selecció de personal Hays va publicar ahir un altre informe sobre la qualitat de les feines a les quals opten els joves. Segons aquesta firma, quatre de cada cinc ocupats menors de 24 anys ha rebutjat alguna oferta de feina al llarg d’aquest últim any. Aquesta xifra suposa un increment de quasi 15 punts respecte a l’any anterior.
Pel que fa als joves aturats, les dades no deixen de ser alarmants. El 45% dels joves sense feina van rebutjar almenys una oferta de feina durant l’any passat, segons Hays, una xifra que és vuit punts superior a la de l’any anterior. Per primera vegada des que s’elabora aquest estudi, les condicions laborals són el principal motiu pel qual els joves decideixen fer-se enrere i no signar cap contracte. Fins ara, un salari baix era el motiu de més pes a l’hora de no acceptar una feina. On més s’agreuja aquesta situació és precisament a Catalunya. Els treballadors joves d’aquesta comunitat són els que més ofertes de treball han desestimat, seguits dels valencians, els bascos i els andalusos. A l’altre extrem hi ha els madrilenys.
Les estirades d’orella a l’executiu
La qualitat de la feina a Espanya és un fenomen preocupant, i diversos organismes ja ho han fet saber al govern de Mariano Rajoy. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) va lloar Espanya afirmant que la recuperació econòmica era “sòlida”. Ara bé, el secretari general de l’organisme, Ángel Gurría, va advertir que “la pobresa també ha augmentat, a causa principalment de la falta de feina de qualitat que proporcioni prou hores de treball remunerat i uns ingressos adequats”.
Un nou informe de l’OCDE publicat aquest juny passat va revelar una dada preocupant. Espanya és el país de la Unió Europea on el percentatge de població activa que cobra menys del 50% de la renda mitjana és més elevat. Concretament, un 16% del total dels espanyols cobren menys de 8.250 euros anuals (les últimes dades de l’INE indiquen que el salari anual mitjà a Espanya és de 16.500 euros).
Finalment, el sindicat UGT a Catalunya va publicar un informe que situava el 2016 com el tercer pitjor any en qualitat del mercat de treball en comparació amb els últims onze anys. En aquest estudi del sindicat es va destacar l’alt grau de temporalitat a Espanya (és el segon país de la Unió Europea amb més contractes temporals, només superada per Polònia), la baixada dels sous durant l’última dècada i l’augment del percentatge de persones a l’atur en risc de pobresa (del 4% el 2008 al 21% el 2016).
