Egipcis i turcs, atrets per la ‘golden visa’
Inversors d’aquestes nacionalitats impulsen la compra de cases cares a Catalunya per obtenir la residència
BarcelonaLa denominada golden visa o visat d’or és un mecanisme que tenen molts països per atreure inversions. Espanya hi va arribar tard, i no va ser fins al 2013 -quan en plena crisi era benvingut qualsevol euro de fora- que el govern de Mariano Rajoy no va legislar aquesta figura. Una figura que permet als inversors estrangers no comunitaris obtenir la residència a Espanya si fan una inversió superior al mig milió d’euros. I la manera més fàcil de fer-la és comprar un pis o una casa per un valor superior a aquest mínim.
La mesura va trigar a donar fruits. Fins a l’any passat no en va donar, ja que fins al 2015 fins i tot Portugal aconseguia atreure més inversió d’aquest tipus que Espanya. Però ara la situació ha canviat -l’Estat va relaxar les condicions- i Espanya ja ha superat Portugal. Però entre el conjunt de l’Estat i Catalunya, i especialment Barcelona, hi ha algunes diferències. Entre elles, les nacionalitats de les persones que demanen la residència a canvi de la inversió.
A Espanya el grup dominant són els xinesos, seguits dels russos. A Catalunya els xinesos també són el primer grup, seguits de ciutadans del Pròxim Orient. Però a la ciutat de Barcelona, juntament amb els xinesos, hi ha dues nacionalitats que lideren aquestes compres: egipcis i turcs, seguits de ciutadans de l’Aràbia Saudita, segons la immobiliària de luxe Coldewell Banker.
De fet, des d’aquesta immobiliària expliquen que malgrat que la llei va entrar en vigor el 2013 no ha sigut fins al 2016 que s’ha notat un augment de les vendes a ciutadans extracomunitaris que volen la residència. Això ha passat en gran part “per l’aparició al mercat de Barcelona de noves oportunitats de compra d’habitatge nou procedent de la rehabilitació d’edificis”, segons el conseller delegat d’aquesta immobiliària, François Carriere.
Inestabilitat política
La crisi i la inestabilitat política en alguns països també han ajudat a impulsar les vendes. “És el cas de Turquia, un país que limita amb Síria i que en l’últim any ha viscut un intent de cop d’estat i ha vist com augmentava el terrorisme”, indica Carriere.
Un altre cas, segons el conseller delegat de la companyia, seria el de l’Aràbia Saudita, “que no es pot oblidar que manté un conflicte bèl·lic amb el Iemen”. En canvi, les inversions procedents d’altres estats amb conflictes i inestabilitat política, com Veneçuela, van majoritàriament cap a Madrid.
El tipus d’habitatge que busquen a Barcelona aquests inversors que volen la golden visa per a ells i la seva família són pisos d’entre 120 i 150 metres quadrats, d’obra nova i situats al centre de la ciutat. “El seu lloc preferit és entre la Diagonal i el passeig de Gràcia, tot i que amb els preus tan alts de la zona acaben ampliant el radi de cerca a tot l’Eixample”, assegura Carriere.
La inversió que fan de mitjana aquests estrangers que busquen obtenir la residència és d’entre 600.000 i 800.000 euros. Aquests compradors, un cop tenen el pis, en fan un ús combinat. L’ocupen quan venen de vacances amb estades de durada més o menys llarga, i quan no hi són el lloguen per obtenir-ne un rendiment.
Barcelona és la ciutat preferida
A tot Espanya els xinesos són els primers compradors d’habitatges per obtenir la residència (702 en total, que van invertir 489 milions), mentre que els russos van ser els segons (640) però van invertir més (501 milions), segons les dades al tancament del 2016 de la secretaria d’estat de Comerç. És a dir, els xinesos haurien invertit de mitjana 696.000 euros i els russos 783.000 euros. Després dels russos, els principals inversors per obtenir la residència són els ucraïnesos, els egipcis, els veneçolans i els saudites.
Segons les dades de la secretaria d’estat de Comerç, Barcelona és el destí per excel·lència d’aquestes inversions. Del total de 2.097 compres a tot l’Estat, gairebé la meitat, 893, van ser a la capital catalana, molt per sobre de Madrid, on només n’hi va haver 306, fins i tot menys que a Màlaga, on se’n van registrar 348. Un altre destí de preferència d’aquests inversors és Alacant, i també la província de Girona, on es van registrar un total de 91 operacions.
