Brussel·les defensa ara el rescat bancari amb diner públic

Brussel·lesLa resolució del Banco Popular per part de les autoritats europees segueix aixecant polseguera, sobretot ara que la UE ha permès que el govern italià salvi amb 17.000 milions de diner públic dues entitats, Banca Popolare di Vicenza i Veneto Banca. L’actuació europea té una doble lectura que segueix eixamplant la polèmica que ha envoltat el cas de l’entitat espanyola. D’una banda, la decisió posa en dubte l’efectivitat de la nova normativa de resolució bancària europea, atès que un dels seus objectius principals era que els bancs no se salvessin amb diners dels contribuents. I de l’altra, posa en evidència que Europa ha fet servir una vara de mesurar diferent.

En el cas del Popular, la Junta Única de Supervisió va obligar a vendre l’entitat al Banco Santander per un euro i són els accionistes i alguns bonistes els que assumeixen les pèrdues. A diferència del que va passar amb Bankia, els contribuents de l’Estat no hauran de pagar cap rescat. En el cas dels dos bancs italians -als quals se suma el Monte dei Paschi-, les autoritats bancàries europees han permès, aplicant la mateixa normativa, que el govern rescati les entitats.

Contrari a la filosofia de la norma

Tot i que la decisió de rescatar amb diner públic va en contra de la filosofia de la norma, Brussel·les va defensar ahir la legalitat de la decisió sobre els dos bancs del Vèneto. “Les regles que s’han aplicat en aquest cas particular estan completament en línia amb el marc posterior de la crisi”, va assegurar la portaveu de Serveis Financers, Vanessa Mock.

Per què en el cas del Popular no es va permetre el rescat i en el tres casos italians sí? Brussel·les explica que les autoritats bancàries europees només decideixen la liquidació d’una entitat si fer-ho es considera que és “d’interès general”, com va ser el cas del Popular. Segons la Comissió Europea, la Junta Única de Supervisió va descartar la resolució de Banca Popolare di Vicenza i del Veneto Banca perquè no era “d’interès general” i va deixar en mans del govern italià decidir com es faria la liquidació. La norma europea, però, no concreta què vol dir interès general, de tal manera que deixa marge d’interpretació, tal com s’ha vist.

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va defensar ahir la decisió de les autoritats europees i va assegurar que el rescat dels bancs del Vèneto és un cas “totalment diferent” al Popular. Guindos va subratllar que la mida de les dues entitats italianes és “la meitat” que la del Popular i que Itàlia està sanejant el seu sistema financer, “tal com ja va fer Espanya el 2012”.

Els casos italians posen de relleu que la gran promesa europea que els ciutadans no pagarien més pels rescats bancaris ha quedat en paper mullat. L’eurodiputat d’Els Verds de la comissió d’Economia Ernest Urtasun (ICV) considera “inexplicable” que la UE hagi permès de nou un rescat amb diners públics, “incomplint la norma”. Urtasun adverteix que es tracta d’una decisió “política” que “tindrà conseqüències negatives per a la credibilitat de la Unió Bancària”.