ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
Economia 26/03/2017

El clan de Jaén que controla els comptes públics

La ciutat uneix el ministre d’Hisenda, el seu segon i el responsable de la reforma del finançament

Júlia Manresa
3 min
El clan de Jaén que controla els comptes públics

MadridÉs coneguda com la capital del Sant Regne. A banda de conservar encara aquest títol per haver sigut capital d’un dels antics quatre regnes d’Andalusia, actualment la ciutat de Jaén també té un paper rellevant per a les administracions públiques, i no només les andaluses, sinó també les del ja unificat Regne d’Espanya. Ja fa sis anys que els comptes de l’estat espanyol estan en mans d’un fill de Jaén, Cristóbal Montoro, actual ministre d’Hisenda i Funció Pública, que ja havia ostentat aquest càrrec entre el 2000 i el 2004. Però si baixem un esglaó dins del mateix ministeri, qui controla encara de més a prop la Hisenda espanyola també resulta que és de Jaén: Enrique Fernández Moya és secretari d’estat d’Hisenda des que va engegar la XII legislatura a mans del Partit Popular de Mariano Rajoy.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Però l’aportació de Jaén a les finances públiques espanyoles no s’acaba aquí. En un estat de les autonomies i en plena reforma del seu sistema de finançament, aquesta tasca també ha anat a parar a mans d’algú que, malgrat no haver nascut a la capital del Sant Regne, fa anys que hi està destinat. Manuel González Sánchez, originari de Salamanca, és catedràtic de dret financer i tributari a la Universitat de Jaén, un títol acadèmic que comparteix amb el secretari d’estat d’Hisenda. Des d’aquest febrer, també és l’encarregat de presidir el grup d’experts que han d’abordar la reforma del finançament autonòmic. Fonts del ministeri d’Hisenda asseguren que Cristóbal Montoro no es coneix personalment amb Manuel González, però assenyalen que aquest últim sí que és pròxim a l’actual secretari d’estat d’Hisenda, que sí que és conegut públicament i pròxim al ministre Montoro.

“Els impostos de successions i patrimoni s’haurien de retornar a l’Estat”. Aquest és el posicionament recentralitzador de Manuel González Sánchez sobre la reforma del finançament autonòmic que, als seus ulls, necessita Espanya. Les declaracions provenen de l’única entrevista que ha concedit fins ara des que ocupa aquest càrrec, al diari Expansión. Contactat per l’ARA, però, aquest catedràtic de la Universitat de Jaén ha rebutjat fer qualsevol tipus de declaracions.

En la mateixa entrevista, el president del comitè de savis sobre el finançament autonòmic afirmava que “Catalunya no està maltractada” i apuntava que hi ha algunes comunitats a les quals “els sobra finançament però abandonen el seu poder financer i tributari”. Fonts coneixedores de les negociacions d’aquest comitè expliquen que Manuel González no té experiència prèvia en qüestions de finançament autonòmic i, de fet, no consta cap publicació seva en aquest àmbit ni tampoc cap mena d’assessorament en l’àmbit polític.

Qui sí que el coneix personalment és Enrique Fernández Moya, que, abans d’encapçalar la secretaria d’estat d’Hisenda, va ser alcalde de Jaén. L’exlíder del PP andalús Javier Arenas va arribar a batejar-lo com “el Montoro de l’Ajuntament de Jaén”. La relació entre Montoro i Fernández Moya és gairebé de mestre i deixeble. “No vaig a Jaén perquè no cal, hi ha molt de partit i uns polítics molt preparats que tindran molt de futur també en el mateix govern espanyol”, va dir el mateix ministre d’Hisenda sobre Fernández Moya abans de deixar d’estar en funcions i de poder nomenar-lo secretari d’estat d’Hisenda. Els missatges d’admiració mútua van volar entre tots dos el dia que es van fer públics els càrrecs interns d’aquest ministeri.

Abans, però, Fernández Moya va haver de deixar l’alcaldia de Jaén el novembre del 2015, tancant així una etapa de quatre anys, cinc mesos i dotze dies i deixant-lo com el municipi de més de 100.000 habitants més endeutat de l’Estat (una situació crítica que ja arrossegava abans que ell arribés al càrrec, però que no va millorar). De passada, també deixava enrere capítols polèmics, com el que va protagonitzar el 2013 quan va acabar admetent que havia cobrat sobresous entre el 1999 i el 2007 com a càrrec públic del PP de Jaén. Se’n va sortir presentant la declaració de la renda dels últims exercicis per defensar que, malgrat haver-los cobrat com a president de la Diputació i del PP de Jaén, eren completament legals perquè estava tot declarat i era una pràctica estesa al PP andalús.

D’aquest triumvirat jaenès en depenen bona part de les finances públiques espanyoles. No només tenen en comú l’afiliació o proximitat al PP, sinó que provenen d’una de les ciutats amb més problemes de finançament, però líder en producció d’oli d’oliva. I que, abans de tot això, va ser capital del Sant Regne.

stats