El dia ja s'allarga a velocitat de creuer

BarcelonaEl cicle de l'allargament del dia ha donat lloc a moltes dites, algunes de les quals són de les més sabudes per tothom. Expressions populars com “Per Nadal un pas de pardal” o “Per Sant Antoni un pas de dimoni”, poden tenir un doble sentit, o si més no es poden entendre de dues maneres: podem entendre que des del solstici fins a Sant Antoni el dia s'ha allargat “un pas de dimoni”, o també podem entendre que cada dia s'allarga ara a pas de dimoni.

El dia no s'allarga o s'escurça al mateix ritme sempre, i de fet hi ha diferències importants segons l'època. Com més a prop som dels solsticis d'hivern o d'estiu, menys varia la llum entre un dia i un altre; en canvi, com més ens apropem a l'inici de la tardor o de la primavera, més variació entre jornades.

Això passa pel mateix motiu que es produeixen les estacions: perquè la Terra gira al voltant del Sol amb un eix inclinat respecte de l'eix amb què gira sobre si mateixa. D'aquesta manera, mentre que per Nadal el dia s'allarga uns 15 segons per dia, ara ja ho fa a un ritme de 2 minuts i 40 segons, i quan arribi l'equinocci de primavera aquest ritme de creixement serà encara de 5 o 6 segons més per dia. A l'abril, maig i juny cada dia hi haurà una mica més de llum, però el ritme amb què creixerà la jornada entre un dia i un altre ja anirà de baixa. A finals de maig, per exemple, ja només sumarem 1 minuts i 15 segons de llum per dia.

Aquesta diferència és molt més exagerada en latituds altes, i en canvi és més petita a latituds baixes. Per Nadal i per Sant Joan la llargada del dia canvia gairebé al mateix ritme a uns llocs i els altres, però, en canvi, quan s'apropa l'inici de la tardor o de la primavera, en ciutats com Reykjavík el dia s'allarga fins a 6 minuts i mig per dia, més del doble de minuts per jornada que a Barcelona.