FICCIÓ INTERNACIONAL
Mèdia 02/02/2017

‘This is us’ obre la seva via d’escapament

El drama emocional s’instal·la a la Fox Life després de rebre aplaudiments de la crítica i el públic dels EUA

Núria Juanico
3 min

BarcelonaLa televisió no acostuma a solucionar els problemes, però a vegades ajuda a fugir-ne durant una estona. Això és el que es planteja 'This is us', un drama de persones corrents amb conflictes quotidians que es pot veure a partir d’avui al canal Fox Life a les deu de la nit. Creada per Dan Fogelman (el guionista de la pel·lícula Crazy, stupid, love ), la sèrie acompanya quatre protagonistes, nascuts el mateix dia de l’any, en les seves lluites vitals. La gestió de la paternitat, les crisis professionals, les obsessions per l’aspecte físic i la recerca dels propis orígens s’entrecreuen al llarg de 13 episodis d’uns 45 minuts de durada en què les trames defugen l’excepcionalitat per fixar-se en els esforços d’autosuperació dels protagonistes.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Els quatre pilars que alimenten la producció són tres homes i una dona que acaben de complir 36 anys. D’una banda hi ha en Jack (Milo Ventimiglia), que està casat amb la Rebecca (Mandy Moore) i està a punt de convertir-se en pare de tres bessons. En un context completament diferent, en Kevin (Justin Hartley), un actor protagonista d’una comèdia de televisió porqueria, decideix abandonar la feina que l’ha fet famós i buscar una alternativa millor per dignificar així la seva carrera professional. La batalla de la Kate (Chrissy Metz), la germana bessona d’en Kevin, se centra en el seu aspecte físic. La noia, que pateix obesitat, està disposada a esforçar-se al màxim per perdre pes i guanyar autoestima. En últim lloc, en Randall (Sterling K. Brown) fa el cor fort i es troba amb el seu pare biològic per primera vegada després que l’abandonés en una estació de bombers quan acabava de néixer.

Amb una banda sonora formada essencialment per música indie, This is us dibuixa les complexitats personals dels personatges des d’una mirada essencialment emocional i, en diverses ocasions, lacrimògena. Malgrat que la sèrie no explora grans tragèdies ni plasma les desgràcies des de l’exageració, sí que posa èmfasi en la part més dramàtica de cada història i en el vessant humà de les trames. Els dubtes existencials, els matrimonis atacats per la rutina, les pors a començar noves etapes i els estralls de l’alcoholisme i les drogues seran les pedres amb les quals els protagonistes s’entrebancaran durant els seus camins, que s’aniran desenvolupant amb un ritme suau. This is us no es mou per grans incògnites, però juga amb un seguit de flash-backs per explicar el present de manera progressiva i anar destapant diversos aspectes dels personatges que la sèrie amaga expressament.

L’humor és present de forma tènue a la ficció i actua com un element per alleugerir la càrrega emocional que alimenta tots els episodis. La producció nodreix aquesta part més sentimental d’un to càlid centrat en la bondat intrínseca dels personatges, de manera que les seves històries es converteixen en un mirall amable de la societat nord-americana.

“Un antídot al cinisme televisiu”

Considerada una de les deu millors sèries de l’any segons l’American Film Institute, This is us ha captivat bona part de la crítica i un gruix rellevant de públic als Estats Units. L’emissió del primer capítol va aplegar deu milions de seguidors als EUA i, des d’aleshores, la producció s’ha mogut al voltant dels nou milions de televidents de mitjana.

La majoria de crítics nord-americans també l’han avalat i n’han lloat el guió, el to i les interpretacions. “És un antídot contra els drames cínics televisius”, afirma The Telegraph, que destaca “com, tot i la modèstia de la producció, ha arribat a una audiència massiva” i subratlla que la sèrie “permet evadir-se de la realitat d’una manera dolça i a petita escala”. The New York Times també va publicar-ne una crítica positiva en què assegurava que la ficció “se’n surt molt bé a l’hora d’explicar històries emocionals a través de diàlegs intel·ligents i interpretacions ben aconseguides”. Segons el crític televisiu del diari James Poniewozik, “mirar This is us és com si algú et pegués amb un coixí xop de llàgrimes”.

stats