Mor als 61 anys el periodista cultural J.J. Navarro Arisa

LondresDijous a la matinada va morir a Terrassa el periodista J.J. Navarro Arisa, nascut a Barcelona el 1955. Vaig treballar sota les seves ordres a l’edició de Catalunya d’ El Mundo (1995). Però érem amics gràcies a amics comuns des de molt abans. A mitjans de la dècada dels 2000 va patir un ictus. Aleshores la seva peculiar figura, la seva incorregible afició als plaers de la vida, la innegable brillantor intel·lectual i també, per què no dir-ho, el de vegades terrible geni -em va cardar la bronca professional més gran de la meva vida deixant-la enregistrada, a crits, al contestador automàtic- es van anar esvaint molt lentament.

J.J. Navarro Arisa va ser durant quasi 20 anys una referència clau en la informació literària i del món de l’art, molt respectat per homes com Tàpies, Santi Moix, Viladecans, Perico Pastor i Mariscal. També era especialista en informació internacional. A El País, on va treballar fins al 1995, va cobrir la caiguda del Mur de Berlín. Parlava perfecte alemany, una de les cinc llengües que dominava. Després d’aquell episodi li van oferir la corresponsalia a Alemanya. La va refusar. La raó el defineix bé: “Mira, Quim, Berlín pot estar molt bé, però es viu molt millor a la plaça Molina”. Potser va ser el principi de l’adeu -amb desafortunat cop de porta inclòs- al diari. Abans d’El País havia passat pel Catalunya Exprés i El Correo Catalán. Després d’ El Mundo, a l’ Avui va escriure la secció Plaers de ma vida, premi Ciutat de Barcelona de premsa escrita (2004). És autor de diversos llibres. Un sobre Dalí, a sis mans; el més recent, Gaudí, el arquitecto de Dios. Entre els projectes de què sempre parlava, una sèrie policíaca sobre el món de l’art amb un detectiu que s’havia de dir Diego Velázquez. Em penedeixo de no haver-ne pres notes. Ho tenia tot al cap però li resultava més plaent explicar-ho que escriure-ho.