Aniol Rafel no va tenir el seu primer contacte professional amb els llibres fins al 2005. Llicenciat en enginyeria agrícola, tenia 28 anys quan va entrar a treballar a la llibreria Altaïr. Des de llavors, abans de tirar endavant el seu projecte, va formar part de l’equip de Libros del Asteroide, El Andén i JP Libros, a més de fer de lector i corrector, i fins i tot traduir dues novel·les, una de les quals era de chick lit. El 19 de desembre rebrà el 22è Memorial Fernando Lara durant la Nit de l’Edició que convoca anualment la Cambra del Llibre de Catalunya. Serà un nou reconeixement a Edicions del Periscopi, de la qual van arribar els primers llibres fa tot just quatre anys.

Tot i ser una editorial molt jove, Periscopi ha guanyat el Llibreter dues vegades: el 2014 amb Ànima, de Wajdi Mouawad, i el 2015 amb Gegants de gel, de Joan Benesiu.

Els premis m’han ajudat molt no només pel que fa a les vendes sinó per ser molt més conegut dins del sector editorial.

Ànima és el teu bestseller.

Va ser un llibre que va arribar als lectors, que generava molta necessitat de compartir les emocions que els havia provocat. A poc a poc va acabar creant un fenomen. N’hem venut uns 9.000.

Has publicat David Foster Wallace en català per primera vegada. També Gonçalo M. Tavares. I en tots dos casos has repetit.

Fem política d’autor fins a un límit. Si un llibre no ens encaixa no el fem. Hem publicat Foster Wallace perquè era una mancança important en català, i continuarem fent-ho. A Periscopi tenim una limitació: fem pocs títols l’any. Ara per ara, sis o set. Podríem arribar a deu.

L’estructura és mínima. A banda de tu, qui més forma part de l’equip?

A l’oficina m’ajuda una noia un parell de matins. Hi ha, també, els correctors, il·lustradors i el dissenyador. Una de les sorpreses que m’he endut amb Periscopi és la sensació de solitud que tinc sovint. M’acompanyen molts col·laboradors, però la decisió final és a les meves mans. Això em genera molts dubtes.

T’ha costat més trobar autors que escriguin en català que puguis publicar que no estrangers?

Sí, però és per una qüestió de filtres. L’any passat vam rebre 400 manuscrits, i aquest 2016 la xifra serà més alta. Molts dels manuscrits els envia directament l’autor i, qualitat a banda, no encaixen amb l’editorial. Així i tot, la tasca de descobrir noves veus m’apassiona, com ha passat amb Marta Orriols, Mar Bosch, Joan Benesiu i Maiol de Gràcia.

Periscopi publica llibres que duren més que els d’altres editorials?

Els llibres no caduquen, però costa mantenir-los. Volem que el fons sigui una part important de la venda, i amb alguns títols ho estem aconseguint.

D’aquí a cinc anys vols continuar sent editor?

Sí. M’ho passo molt bé: tinc una feina magnífica, estressant i absorbent. Potser no és la millor feina del món, però és la millor feina del món per a mi.