Inventor, la ment incansable

BarcelonaSe’ls reconeix fàcilment. Ronden la seixantena, vesteixen sense formalitats, probablement amb el seu jersei de llana preferit, i tenen una mirada que brilla amb guspires d’il·lusió. És la mirada de l’inventor. Així és almenys com la defineix Eduard Egusquiza, doctor en enginyeria industrial i catedràtic de mecànica de fluids a la Universitat Politècnica de Barcelona. Cada any acostuma a rebre tres o quatre visites d’aquests personatges, que se li presenten al despatx en els moments més inesperats, mirant de reüll, inquiets i a mig camí entre l’eufòria i la desconfiança.

Carregats de plànols sota el braç, aquests aspirants a inventor li presenten projectes destinats a revolucionar el futur de l’energia a Catalunya. Molts d’ells asseguren que han descobert un dels invents més anhelats: una màquina de moviment perpetu que genera energia. Per explicar-ho ràpid, es tractaria d’una màquina que, després de donar-li un petit cop inicial, funcionaria indefinidament sense ajuda externa i generaria energia aprofitable.

“És completament impossible que existeixi una màquina així, perquè sempre acabaria apareixent algun tipus de fricció que l’aturaria”, aclareix Eduard Egusquiza. Aquesta senzilla explicació, però, no és suficient per evitar que li presentin al despatx propostes tan extravagants com la construcció d’un pou de cinc-cents metres de diàmetre i dos mil metres de profunditat amb una turbina al fons, on s’abocaria l’aigua del mar per convertir-la en energia.

Energia perpètua

“Solen buscar un expert que els validi la seva idea, sense tenir en compte les grans inversions inicials que suposaria si es dugués a terme -comenta el doctor en enginyeria-. Alguns fins i tot han anat a presentar les seves idees a polítics i consellers, però sempre ens els acaben enviant a nosaltres”, explica, referint-se a altres catedràtics que també es dediquen a temes d’energia. Això sí, sovint presenten la iniciativa “a mitges, amb por que els robin l’invent o que es desencadeni una conspiració de les empreses multinacionals”.

D’altra banda, també ha rebut inventors que asseguraven haver muntat una empresa i patentat la màquina ja als Estats Units. Un fet impossible, perquè, a banda que el cost és molt elevat, a l’Oficina de Patents i Marques dels EUA està explícitament prohibit patentar màquines considerades de moviment perpetu.

Quan finalment el catedràtic els dóna a entendre que la seva idea, per la qual s’han passat mesos treballant, no és vàlida, el disgust està assegurat. Hi ha discussió, intercanvi intens d’arguments i, sovint, comiats amb cop de porta final.

Invents per al dia a dia

“La màquina de moviment perpetu és un clàssic del tipus d’inventor il·luminat -aclareix Pep Torres, inventor, creatiu i fundador del Museu d’Idees i Invents de Barcelona (Miba)-. Estan al nivell dels alquimistes o dels que volen crear la màquina del temps”. En canvi, Torres creu que, en l’àmbit quotidià, ara és un gran moment per inventar. Sobretot pel que fa a l’arribada de l’internet de les coses (IOT, en anglès). “Avui en dia els inventors estem més enfocats a fer ginys que millorin la vida de les persones, sobretot amb aplis i tecnologia”, assegura el director del Miba.

Inaugurat fa gairebé set anys amb fons privats, el Museu d’Idees i Invents de Barcelona presumeix de ser l’únic espai del món dedicat a aquest àmbit. “Volem encoratjar nens i adults i facilitar-los que tirin endavant les seves idees”, resumeix el director i fundador. Potser aquest pot ser un bon lloc per celebrar un dia com avui, el Dia Internacional de l’Inventor. Una jornada establerta per l’inventor i empresari Gerhard Muttenthaler amb la qual es commemora el naixement de l’actriu, enginyera i inventora Hedy Lamarr el 9 de novembre del 1914.

Lamarr és coneguda per haver inventat un sistema de codificació de transmissions anomenat espectre eixamplat. Una idea que ha acabat sent la predecessora de la tecnologia que s’utilitza avui en dia en les comunicacions sense fils, com els sistemes GPS, les xarxes wifi o els telèfons mòbils.

“El món està ple d’inventors -assegura Pep Torres-. El que passa és que no tots fan el pas de prendre’s seriosament la seva crida interior”. Molts d’ells provenen dels Estats Units. De fet, els grans herois nord-americans són inventors; Franklin, Lincoln, Tesla o Edison, per citar-ne alguns. I com a inventors més contemporanis que han aconseguit rellevància internacional trobem Elon Musk i Steve Jobs, “dos inventors de base”. Segons Torres, el país americà dóna ales a les persones amb idees i és un lloc on un fracàs és considerat un aprenentatge. “En canvi, fracassar aquí és un estigma que s’arrossega tota la vida”.

Futur creatiu

Per impulsar les idees creatives, el Miba oferia fins fa pocs mesos el Flyday, una consultoria creativa on tothom podia anar a exposar els seus invents cada divendres al matí. “Vam morir d’èxit”, assegura Torres. Les llistes d’espera es van fer tan llargues que el Miba es va veure obligat a cancel·lar-ho.

Tot i això, el fundador encara rep visites d’inventors. Fins i tot ven a la botiga del museu alguns dels ginys que li presenten. Per exemple, una cullera de cuina amb dos recipients perquè dues persones puguin tastar, de forma higiènica, el mateix preparat culinari. “Ens la va presentar un bomber”, puntualitza Torres.

“En el futur, un dels atributs personals que més es valorarà serà la creativitat”, assegura. Aquest tret serà, segons el seu parer, l’única cosa que ens diferenciarà, i salvarà, de les màquines. Torres subratlla que el consumidor és humà i, al final, vol comprar coses que siguin pensades per humans “imperfectes”. “Això fins al dia que les màquines comencin també a comprar, esclar”.

Croissants de tres puntes i lentilles solars

Un dels lemes de Pep Torres, inventor i fundador del Museu d’Idees i Invents de Barcelona (Miba), és que la diferència entre innovar o no no és tenir bones idees, sinó executar les que tinguis, encara que siguin dolentes. Per aquest motiu, al mes de març va publicar el llibre 100 idees per emportar, on plasma un seguit d’idees i invents propis i explica la història que hi ha al darrere. “Hi ha idees que no han tingut èxit, però les explico igualment perquè els errors també ajuden a fer créixer els altres”. La majoria dels invents del llibre encara no s’han fet realitat. Per exemple, els pastissers podrien considerar fer croissants de tres puntes: així, si s’ha de compartir una punta amb algú, encara te’n queden dues més per gaudir. El sector de l’hostaleria també podria plantejar-se un bufet lliure que funcioni segons el pes de cada persona. És a dir, et pesen en entrar i en sortir del bufet, i la diferència de pes serà el preu final. I les òptiques podrien revolucionar el seu mercat creant les lentilles de sol. Perquè, per què ens hem de posar ulleres de sol si només ens volem tapar la còrnia?