El voluntariat s’especialitza
Cada cop més persones col·laboren en iniciatives socials fent feines lligades a la seva formació
BarcelonaCatalunya té una llarga tradició de voluntariat social, i un gran esdeveniment solidari com el Gran Recapte mobilitza fins a 25.000 persones voluntàries, que donen un cop de mà en la recollida d’aliments. En els últims anys, però, està guanyant pes un tipus de col·laboració diferent, en què els voluntaris fan feines molt més especialitzades, normalment lligades a la seva formació. És el cas de Yazmin Urbina, que després d’acabar el màster en administració d’empreses va començar a col·laborar amb el departament financer de la Fundació Èxit, que treballa amb joves en risc d’exclusió. “És una col·laboració a partir dels teus coneixements, es tracta de treballar com un consultor i donar més valor afegit”, explica.
Aquesta jove mexicana va venir a viure a Barcelona per estudiar a l’escola de negocis Esade i quan es va graduar fa un any i mig va descobrir que l’associació d’antics alumnes tenia un programa que promou aquest tipus de voluntariat. “Vaig veure aquesta oportunitat d’ajudar una entitat social, que és una cosa que sempre havia volgut fer, i com que ja anava amb la inèrcia de fer mil coses alhora vaig decidir apuntar-m’hi”, recorda Urbina. Des del principi el procés no va ser el convencional, ja que no va triar la iniciativa amb la qual col·laboraria. “Els organitzadors parlen amb les entitats per definir les seves necessitats, revisen els perfils dels exalumnes i formen els equips en funció d’això”, detalla.
Ella i els seus companys, tots de l’àmbit de les finances però amb especialitats diferents, van començar treballant en una petició molt concreta que els va fer l’entitat. “La necessitat de la Fundació Èxit en un primer moment era definir els indicadors del quadre de comandament”, recorda la Yazmin. Aquesta entitat d’inserció laboral de joves ha crescut molt en pocs anys, i ha fet un pla estratègic que preveu un creixement encara més gran en un futur immediat, de manera que necessitava sistematitzar al màxim el control dels comptes. “Dins dels indicadors que vam plantejar hi havia, per exemple, els costos fixos i els variables, que creixen a mesura que creix el nombre d’alumnes”, diu la voluntària.
L’entitat, satisfeta pel resultat
Un cop van agafar confiança amb l’equip de l’entitat, la col·laboració es va anar ampliant. “Això va ser el que em va agradar més, que vam aconseguir una obertura que ens va permetre anar més enllà dels objectius plantejats inicialment”, explica Urbina. Des de reformular una part del pla estratègic fins a donar consells sobre la implantació d’un nou sistema informàtic de gestió. Verónica Tort, responsable de l’àrea administrativa i financera de la Fundació Èxit, també en va quedar molt satisfeta: “De totes les reunions sempre en sortia amb noves idees, coses que no havia pensat. La feina que van fer amb els indicadors va ser espectacular, però les altres recomanacions van ser igual d’importants”.
La col·laboració es va acabar a final de curs, però l’entitat ja ha pactat amb alguns dels voluntaris que els continuarà demanant consell puntualment per implantar el nou sistema informàtic. La Yazmin no ho podrà fer, perquè es trasllada a Madrid per motius laborals, però ja li han trobat una alternativa. “L’hem fitxat perquè faci tallers d’educació financera als joves a la seu que tenim a Madrid”, explica la Verónica. Combinar el voluntariat amb els horaris de la feina ja ha sigut difícil els últims mesos i encara ho serà més en la nova etapa, però la voluntària està decidida a tirar-ho endavant: “Això és el més difícil però també el que té més valor, que si ho fas és perquè realment ho vols fer”.
Enriquidor per al voluntari
Jaume Armenter, amb una llarga experiència en el sector de la comunicació i la publicitat, fa temps que fa un voluntariat especialitzat en l’àmbit empresarial. Assessora en l’àrea de màrqueting aturats que volen posar en marxa un projecte propi o empresaris que volen reconvertir un negoci fallit, dins d’un programa coordinat per la Fundació Pimec, on molts dels receptors hi arriben a través de Càritas, la Creu Roja, el SOC o Barcelona Activa. “Una de les coses que més passa és que hi ha gent que fa molt bé la seva feina però que quan és al carrer no se sap vendre -explica Armenter-. I no sempre són grans, moltes vegades són joves que han estat en multinacionals i que són uns cracs, com a enginyers electrònics, per exemple”, subratlla.
“Dins del pla de negoci que se’ls demana que facin, en què desenvolupen tot el projecte, hi ha una part en què han de plantejar què vendran, com ho vendran i com ho diran, i en tota aquesta part és on intento ajudar-los”, resumeix Armenter. No es tracta d’un assessorament centrat en un únic cas durant mesos i la llista de projectes en els quals ha assessorat el Jaume ja comença a ser molt llarga. Tot i així, procura mantenir el contacte amb ells. “Jo pregunto per la curiositat personal i, de vegades, amb algú que ha fet un canvi després d’haver parlat amb mi, comento si s’adapta o no al pla que havíem fet sobre el posicionament que ha de tenir el seu negoci”, relata.
Armenter considera que l’experiència és molt enriquidora per a ell en l’àmbit professional. “M’obliga a estar molt al dia i m’ajuda a conèixer coses que s’estan fent”, destaca. També creu que pot ser enriquidor per a les persones a les quals assessora: “Jo he après molt, he viscut moltes experiències en el terreny comercial i, si comparteixo això, potser puc ajudar algú”. Explica que treballa pel seu compte, per a moltes empreses, i que la seva jubilació arribarà quan ell decideixi parar, cosa que encara veu lluny. Quan arribi el moment, però, veu lògic continuar amb el voluntariat: “Si ho estic fent ara, per què no ho hauria de fer llavors? Avui dia l’important no és l’edat, sinó la capacitat i les ganes. Si es té el cap clar, és una pena desaprofitar l’experiència acumulada”.
