Reconeix que va “gaudir com ningú” els Jocs Olímpics de Barcelona 92 amb només 12 anys al costat del seu pare i del seu germà. Aleshores Job Sugranyes Arnau (Reus, 1980) no pensava que el destí el portaria dues dècades i mitja després a debutar en una cita olímpica, ara que el seu esport de tota la vida, el golf, ha entrat a formar part del programa de competició de Rio. Aquí és el caddie de l’italià Matteo Manassero, que amb 23 anys és el més jove de l’equip europeu.
Sugranyes va complir el seu somni olímpic debutant dijous defensant els colors de la selecció azzurra gràcies al mànager de Manassero. El golfista transalpí té el rècord de precocitat a guanyar un torneig del Circuit Europeu, amb 17 anys i 188 dies. Va contactar amb ell a principis d’any per oferir-li ser el seu ajudant a dins del camp, ja que les principals funcions d’un caddie són les “d’assessorar el golfista mirant els metres, escollir l’estratègia, mirar la incidència del vent i tenir el material a punt”. “Són com les d’un copilot en un ral·li”, explica.
La seva vasta experiència com a caddie va arrencar l’any 2008 gairebé per casualitat després que li demanés el seu amic Eduardo de la Riva. Sugranyes va decidir fer el pas perquè en aquella època “havia deixat de competir professionalment, era autònom i feia sis mesos que no cobrava al club on treballava”. “Certament és una feina que m’encanta -afegeix-, espero poder fer-ho la resta de la meva vida. Ja he estat en 3 Grand Slams: 2 British Open i 1 US Open, i ara uns Jocs Olímpics. Només em falta poder viure l’experiència d’una Ryder Cup i un Masters d’Augusta”.
El torneig olímpic de golf és “diferent i especial” per als participants, com ja van declarar els jugadors espanyols Sergio García i Rafa Cabrera. Com afirma el primer caddie olímpic català, en uns Jocs “no es competeix com cada torneig, per calés, es competeix per esport i per unes medalles olímpiques, i no hi ha tornejos de golf amb aquest esperit”. A més, també té un pes cabdal “poder compartir la Vila Olímpica amb tota la quantitat de cracs mundials”. “Aquí veus el sacrifici que fan altres esportistes i és un aprenentatge magnífic per estimar encara més l’esport”, afirma.
“Tant de bo el golf sigui olímpic sempre. Jo repetiria l’experiència encantat”, assegura Sugranyes, que avui afronta l’última ronda de competició amb Manassero des de la 33a posició. El final de la cita olímpica li suposarà un cop dur: “Quan marxi d’aquí estaré trist uns dies, segur. A més de ser el primer caddie olímpic català m’encantaria poder dir que sóc el caddie més vell que va ser en uns Jocs Olímpics”.
