Ara Estiu 04/08/2016

La història d’O.J. Simpson més enllà del Somni Americà

La docusèrie d’Ezra Edelman sobre les diverses cares del futbolista arriba avui a Movistar+

Núria Juanico
4 min
O.J. Simpson, al centre, va ser  un dels millors jugadors  de futbol americà.

BarcelonaQuan era petit, O.J. Simpson somiava en un futur ple de fama. Volia que la gent el reconegués per les seves gestes, no pels seus orígens ni pel color de la pell. I ho va aconseguir. Es va proclamar un dels millors jugadors de futbol americà dels Estats Units, va batre rècords en el món de l’esport i va entrar en contacte amb una part de la societat a la qual cap persona negra havia arribat mai abans. El seu impacte mediàtic va ser tan gran que es va convertir en un referent i en un símbol del Somni Americà. Aquella fama, però, es va esmicolar després que l’acusessin el 1994 de matar la seva exdona Nicole Brown i l’amic d’ella Ronald Goldman.

Darrere d’O.J. Simpson hi ha moltes històries que van més enllà del relat del seu èxit i la posterior caiguda en desgràcia. El director Ezra Edelman les ha volgut explorar mitjançant O.J.: Made in America, una docusèrie de no-ficció de set hores i mitja repartides en cinc episodis. La producció va estrenar-se al gener al Festival de Sundance, al maig va arribar a la televisió dels EUA i a partir d’avui a les deu de la nit es podrà veure a Espanya a través de Movistar+. Elaborada per ESPN Films 30 for 30, la docusèrie s’endinsa en les diferents facetes de Simpson a través d’entrevistes en profunditat a familiars, amics de la infantesa i excompanys de feina del futbolista. També hi intervenen periodistes, activistes, fans i policies que, en més o menys mesura, van estar en contacte amb ell.

Un triomf lligat a tensions racials

L’èxit d’O.J. Simpson està vinculat en gran part a les seves proeses, però al documental Edelman no exclou aquest triomf mediàtic del context social. Les esquerdes racials de la societat nord-americana dels anys 60 formen part d’O.J.: Made in America, ja que, sense el relat d’aquests conflictes, la docusèrie perdria sentit. Mentre el protagonista de la producció s’alçava com a millor jugador de futbol americà de la lliga universitària i la seva popularitat creixia com una bola de neu, alguns atletes negres renunciaven a participar als Jocs Olímpics com a boicot per la brutalitat policial, els abusos i la discriminació cap a les persones de la seva raça.

“No vull que la gent em vegi com una persona negra, sinó simplement com a l’O.J.”, reconeixia el futbolista en aquella època, en què es va mantenir allunyat de les manifestacions, les protestes ideològiques i els moviments que lluitaven pels drets humans. La distància d’O.J. Simpson amb l’activisme serveix a la docusèrie per traçar una panoràmica de les tensions racials dels anys 70 i, alhora, ajuda a entendre per què una persona negra va poder escalar en una societat carregada de prejudicis.

“No sóc negre. Sóc l’O.J.”, insistia el jugador quan li preguntaven com havia arribat tan amunt. Amb aquestes afirmacions va donar forma a la imatge de l’esportista contrarevolucionari i va aconseguir que grans marques publicitàries s’interessessin per ell. La docusèrie aborda com, a base d’accions mediàtiques, Simpson va construir-se un personatge que tothom adorava i que ell utilitzava d’armadura. “Volia una vida excepcional i feia el que fos necessari per obtenir-la”, subratlla a la sèrie un amic d’infantesa del futbolista, que recorda que tots dos provenien “d’un barri pobre on els nens admiraven els homes que pegaven a les prostitutes”.

A ulls del seu públic, Simpson era l’heroi ideal i quedava ben lluny de la violència. “Era generós, encantador i amb molt de carisma. Quan va batre el rècord de iardes recorregudes durant un partit de futbol americà, va negar-se a parlar amb els periodistes si no ho feien amb tot el seu equip”, rememora un excompany del jugador. Però rere aquesta façana de simpatia i amabilitat s’hi amagava una persona amb secrets i parts fosques.

La cara obscura de l’heroi

Hi ha detalls de la vida del futbolista que han quedat fora de la història oficial i que O.J.: Made in America no passa per alt. La docusèrie revela que l’esportista feia trampes al golf, que quan ja era adult va descobrir que el seu pare era gai i que era infidel a la seva dona. També posa el focus en la misogínia de Simpson i en els maltractaments que va patir Brown quan eren parella.

El 1994 O.J. Simpson va protagonitzar “el judici del segle”, un procés penal que va tenir els nord-americans obsessionats i que va suposar un daltabaix per al país. En aquell judici, que la docusèrie revisa, l’esportista va quedar absolt. Tres anys més tard un tribunal civil va declarar-lo culpable de les morts i li va imposar una multa de 33,5 milions de dòlars que no va arribar a pagar. El 2007, quan el fantasma d’aquells crims s’havia transformat en una ombra del passat, Simpson va ser acusat de robatori a mà armada, coerció i segrest. Pocs mesos després va ser condemnat a 33 anys de presó, que actualment compleix en un centre penitenciari de Nevada. Aquell somni d’infantesa es va complir, però també es va trencar.

‘American crime story’: la sèrie sobre “el judici del segle”

El 2016 ha sigut, televisivament parlant, l’any d’O.J. Simpson. La seva història no només ha derivat en la docusèrie d’Edelman, sinó que també s’ha convertit en la sèrie de ficció American crime story: The people v. O.J. Simpson. A diferència d’O.J.: Made in America, aquesta producció se centra en el judici del futbolista i no es focalitza en la figura de Simpson sinó en el procés penal. Així, les negociacions i les estratègies judicials prenen més pes que no pas les vivències personals de Simpson.

Amb els actors John Travolta, Marcia Clark, David Schwimmer i Cuba Gooding Jr. com a protagonistes principals, la sèrie aborda qüestions com el racisme, la violència policial, el masclisme i les escletxes del sistema judicial mitjançant una història que combina la ficció amb certes dosis de realitat. La producció, que ha rebut 22 nominacions als premis Emmy, s’estrenarà a Netflix el 2017.

stats