Què és un pirocúmul?

BarcelonaL'incendi forestal de Blanes de diumenge va implicar la formació d'una columna de fum força aparent i molt visible des de la llunyania. En alguns moments, però, el fum gris i uniforme adoptava l'aparença d'un núvol blanquinós, com aquells que creixen moltes tardes d'estiu al Pirineu o bé en zones de muntanya.

¿Era realment un núvol, o bé es tractava d'alguna mena d'efecte òptic que feia que el fum es veiés blanquinós? Certament allò era un núvol, originat en aquest cas per la combustió de la vegetació.

L'elevadíssima temperatura de l'entorn del foc implica l'evaporació sobtada l'aigua continguda a l'interior dels arbres i arbusts afectats. El vapor d'aigua ascendeix ràpidament amb l'ajuda dels corrents d'aire calent generats a l'interior de l'incendi. Quan aquest vapor ascendent contacta amb una capa d'aire relativament fresc es pot condensar i es converteix aleshores en un núvol cumuliforme, en forma de bolet, que es coneix amb el nom de pirocúmul

El pirocúmul es distingeix perfectament de la resta del fum de l'incendi pel seu to més blanquinós, a causa de les gotetes d'aigua que el conformen. El fum de l'incendi, en canvi, es manté en tot moment gris o ataronjat pel fet de contenir diverses partícules en suspensió i cendres.

En alguns casos, especialment en grans incendis forestals i si hi ha prou aire fred en altura, el pirocúmul creix amb empenta i assoleix un gran desenvolupament vertical. Pot acabar descarregant ruixats que ajuden a l'extinció del foc, tot i que malauradament això no sol ser el més habitual.

El pirocúmul pot evolucinar a pirocumulonimbus si creix molt i es converteix llavors en un núvol de tempesta. Els pirocumulonimbus es poden observar durant les erupcions volcàniques, on poden arriben a generar descàrregues elèctriques tal i com va passar a finals de tardor durant l'erupció de l'Etna.