Mirant enrere amb ira? Com controlar la teva ràbia… i la dels altres

Barcelona'Mirant enrere amb ira', de John Osborne, és una de les obres mestres del teatre anglès del segle XX. En l'obra, un jove deixa anar la seva ràbia contra els valors de la classe mitjana. Valors que no són els nostres, una discussió de parella, una ordre que no ens agrada a la feina, un veí que ens molesta… Molt sovint ens enfrontem a situacions que ens incomoden, ens irriten i, de tant en tant, ens enfaden. Però mentre que enfadar-se és normal i, fins i tot, saludable, perdre els estreps no ho és, ni per un mateix ni per aquells que ens envolten. La ira és normal, però cal controlar-la. Una cosa que resulta molt més fàcil si aprenem a identificar com ens sentim i, sobretot, per què.

Per què ens enfadem?

Hi ha molts motius per a irritar-nos: situacions desagradables amb la família o els amics, incidents amb desconeguts, problemes a la feina, estrès… Tot allò que posa a prova la nostra paciència, que ens demana temps, atenció i energia, pot provocar un cansament que, finalment, derivi en ràbia. Sovint ens enfadem per tal de controlar una situació que ens supera, com una manera de reunir forces per sentir-nos més forts, en la creença que com més intimidem l'altre més segurs estarem nosaltres. I també ens podem enfadar davant d'una situació injusta, tant si la patim nosaltres com si en som testimonis.

Què passa quan ens enfadem?

Ens enfadem per protegir-nos. Quan alguna cosa ens irrita, o quan percebem una amenaça, s'activa l'amígdala, l'òrgan del cervell que processa les emocions. A través del sistema nerviós l'amígdala envia el senyal que cal començar a segregar adrenalina. Això ens situa en una posició defensiva, però preparats per a l'atac. El procés és el següent: presenciem o patim una situació que ens irrita, el nostre cervell activa els neurotransmissors, i aquests donen al cos una sèrie d'ordres, des de fer que el cor bategui més ràpid a elevar la pressió sanguínia. El cos queda en situació d'alerta, esperant una ordre que el faci llençar-se cap endavant, sortir fugint o quedar-se aturat per tal de no ser vist. Un mecanisme ancestral que ha fet possible la supervivència.

És normal enfadar-se sovint?

Fins aquí el mecanisme biològic que ens posa en alerta i ens prepara per a plantar cara o marxar. Ara bé, el llindar a partir del qual s'activa l'amígdala varia segons les persones. Algunes el tenen molt alt, i s'enfaden poc o molt poc. D'altres, en canvi, el tenen molt baix i s'enfaden molt sovint, fins i tot per petites coses que, a la majoria, no li semblen importants. Tot i que, evidentment, cadascú reacciona de forma diferent davant d'un mateix fet perquè les sensibilitats són diferents, si el sentiment d'ira s'activa molt sovint és clar que ens trobem davant d'un problema d'autocontrol.

Com podem identificar la ira?

Un dels problemes a l'hora de controlar la ira és saber identificar-la, ser capaç de distingir quan ens arriba una sensació d'enuig abans que sigui massa tard i se'ns escapi de les mans. Si això passa, podem reaccionar de forma exagerada, o davant la persona equivocada. Els psicòlegs parlen d'ira passiva per descriure un tipus de comportament en el qual la persona afectada es mostra sarcàstica amb els altres, fins i tot ferint els seus sentiments, però també apàtica. En aquests casos, ni el mateix afectat és conscient que el que li passa és que està enfadat. I, com que no reconeix el problema tampoc poc actuar en les causes, examinant les seves emocions i identificant què és allò que el molesta. Ara bé, fins i tot les persones que experimenten una ràbia agressiva i es comporten de forma violenta contra objectes i altres persones poden no ser capaces d'identificar el problema. A diferència dels que tenen ràbia passiva, els agressius són conscients que estan enfadats, però no necessàriament saben per què.

Estar enfadats equival a mostrar-se agressius?

La ira és un sentiment que sovint malinterpretem. L'enuig és una emoció, i no té res a veure amb l'agressió, que és una acció, un comportament que busca fer mal a una persona o a un objecte, ja sigui de forma física o verbal. Hi ha qui realitza una agressió sense estar enfadat, senzillament pel plaer que li produeix imposar-se a un altre. I, òbviament, la majoria s'enfada sense comportar-se de forma agressiva… la qual cosa no evita que en un nombre important de casos la ira activi el nostre desig de venjança. Per complicar més les coses, no només dirigim la nostra ira cap a fora, sinó també cap endins: hi ha gent que està enfadada amb ella mateixa.

Hi ha gent predisposada a sentir ira?

Els estudis semblen indicar que sí. El fet que no tothom respongui de la mateixa manera davant d'una situació enutjosa no es deu només a una qüestió de caràcter sinó que també té un origen neurològic: si no segreguem prou serotonina, o si el nostre cervell no la processa de forma adequada, ens costarà més processar les emocions, i això no té res a veure amb el nostre caràcter, sinó amb com funciona el nostre cervell. A més, la genètica també juga un factor important segons apunten diversos estudis, que diuen que la tendència a enfadar-se sovint és hereditària.

Per què la ira pot ser positiva?

La diferència entre ira i violència sembla òbvia però és important tenir-la present per desdramatitzar la primera, una sensació que, tot i que desagradable, és perfectament natural i, de fet, pot tenir conseqüències positives. El motiu és que ens fa reaccionar davant determinades situacions, ens mou a actuar, ens permet defensar-nos… La ira és la manera adequada de respondre davant d'una injustícia, i també serveix perquè els altres sàpiguen que hi ha coses que no acceptem, i que són importants per nosaltres.

Enfadar-se té conseqüències físiques?

Tota vegada que és una emoció, interpretem la ira com un estat psicològic, però el cert és que les seves conseqüències són físiques. La ira provoca l'activació del sistema nerviós i una sèrie de canvis hormonals i neuroquímics que tenen una resposta a nivell cardiovascular, en la respiració, la sudoració, la tensió muscular. És per això que la ira és una emoció positiva només si és una resposta puntual i temporal. Si passa el temps i no desapareix, o si experimentem constants episodis d'ira, ens exposem a patir tota mena de malalties, des d'úlceres d'estómac a atacs de cor, passant per cansament, maldecap o un major risc a patir determinats tipus de càncer.

I psicològiques?

Patir constants episodis d'ira no només té conseqüències físiques, sinó també psicològiques. Si no identifiquem les causes que ens generen ràbia, i no ressolem la qüestió, correm el risc que aquesta ira no resolta es converteixi en ansietat, una reacció natural del cos quan ens enfrontem a un perill que, si es perllonga en el temps, esdevé patològica, arribant a posar en perill la vida dels que la pateixen.

Com controlar la ira i evitar perdre els estreps?

Per controlar la ira el primer que hem de saber és què ens la provoca. Si ens enfadem per poder dominar una situació o una persona és obvi que tenim por, que ens sentim amenaçats, i que creiem que la millor estratègia per a capgirar la truita és mostrar-nos enfadats. En aquest cas, cal identificar per què tenim por, per què ens sentim insegurs. Si estem enfadats amb nosaltres el més probable és que patim una depressió, que ha de ser tractada per un professional. I si el motiu de la nostra ràbia és una injustícia comesa contra nosaltres o contra els altres el millor és fer alguna cosa per posar-hi remei: posar en marxa una campanya, protestar de forma creativa, fer-se voluntari… Actuar pot ajudar a solucionar el problema i, en qualsevol cas, ens farà sentir millor.

Serveix comptar fins a 10?

S'atribueix a Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units, una frase que va fer fortuna: "Si estàs enfadat compta fins a 10 abans de parlar; si estàs molt enfadat, compta fins a 100". La frase pot semblar més o menys ocurrent però amaga una veritat òbvia: si reaccionem en calent és possible que fem o diem alguna cosa de la qual després ens podem penedir. És millor deixar passar el moment. Com? En general, qualsevol tècnica de relaxació és útil per a calmar els ànims. Comptar fins a 100 és un exercici que serveix per a aconseguir que el ritme cardíac i la tensió arterial recuperin el ritme normal. També és útil intentar pensar amb el cap fred, deixar passar el temps, no actuar mai mentre sentim ràbia. La ira ens fa ser exageradament dramàtics. Si fem l'esforç de veure les coses de forma més racional, reconduirem l'enuig. És important no perdre de vista que la ira ens posa en alerta per a actuar, però que per ella mateixa no resol cap problema. Hem de controlar nosaltres la ira, no deixar que la ira ens controli a nosaltres.

Què fer si som l'objecte de la ira d'un altre?

Una cosa és controlar la nostra ira i una de ben diferent és patir la ira d'un altre. Si algú es mostra enfadat amb nosaltres perquè ens hem comportat de forma injusta ho hem de reconèixer i disculpar-nos, o redreçar el mal provocat. Ara bé, si el que busca amb la seva ira és controlar-nos o menystenir-nos, per tal de sentir que ell és l'important, el que té raó, el que fa les coses bé, aleshores cal que tinguem clar que aquella ràbia és una estratègia que fa servir per a dominar-nos. Reaccionar de forma irada davant d'algú que està irat no solucionarà res, i pot empitjorar el problema. Cal, doncs, no perdre el control, no només per evitar ser manipulat per l'altre, sinó per ajudar-los a superar la ira. Potser creiem que no té motiu per a estar enfadat, però tota vegada que la ira és una emoció no té sentit que li recriminem. És més constructiu escoltar, mostrar empatia, parlar… i perdonar.