ENTREVISTA
Societat 23/05/2016

Jordi Jubany: “No ens han preguntat si volíem ser ciutadans digitals però ho som”

Mestre i expert en educació digital, acaba de publicar un llibre en què proposa com ens podem acostar a les noves tecnologies sense neguits

Raquel Font
3 min
Jordi Jubany: “No ens han preguntat si volíem ser ciutadans digitals però ho som”

BarcelonaDiuen alguns estudis que el 50% dels pares estan angoixats perquè no saben gestionar com es relacionen els seus fills amb les noves tecnologies. Molts se senten incompetents davant d’aquesta nova realitat que els joves semblen dominar. Però sovint ni els uns en saben tant ni els altres tan poc. Jordi Jubany és mestre i expert en educació digital i creu que ja que els pares n’han d’aprendre i els fills també, ho poden fer plegats. Jubany acaba de publicar La família en digital (Eumo Editorial), on fa propostes sobre com ens podem acostar a la cultura digital sense tants neguits.

Normalment els fills donen mil voltes als pares, digitalment.

Es creu que els nadius digitals, pel fet d’haver nascut amb aquestes eines, ja les dominen. Però dominen una part més tècnica i els en falta tota una altra que té a veure amb altres aspectes, com ara fer servir aquestes eines amb criteri, de manera saludable i responsable. Algunes famílies creuen que, com que els fills en saben més que els pares, se’ls ha de deixar fer. D’altres, en canvi, ho prohibeixen. Entre els dos extrems d’aquests posicionaments hi ha molt de territori per poder educar.

Així, ni deixar fer ni prohibir.

Si els pares acompanyen els seus fills en el procés, és més fàcil que el puguin regular.

Com hem de posar les normes?

S’haurien de pactar, i establir una dieta de quan es pot estar connectat i quan convé desconnectar. Pel que fa a les pantalles, hi ha un corrent bastant fort que diu que de 0 a 2 anys val més que no n’utilitzin, i de més grans, els oftalmòlegs recomanen que com a molt dues hores al dia.

Això pel que fa al temps d’ús, però ¿com controlem el que fan?

Els infants també tenen dret a la privacitat. El que els pares vulguin supervisar ho haurien de fer a través d’un acord amb ells. Si hi ha hagut una educació, s’han compartit els usos i de tant en tant es posen en comú problemes és més fàcil que el nano confiï les seves pràctiques i dubtes als pares. Hauria de ser un procés de parlar, de participar, de pactar i d’anar pautant l’ús de la tecnologia. I a mesura que es van passant fases, es pot anar donant autonomia.

¿Les noves tecnologies no són bones ni dolentes sinó que tot depèn de l’ús que en fem?

Normalment es diu això però cal tenir clar també que les noves tecnologies, com les velles, no són neutres. Totes parteixen d’algun lloc i tenen una finalitat. Pot ser ideològica, comercial, empresarial... Quan entres en una xarxa social, pretenen que t’hi quedis, que miris la publicitat, que interaccionis. Com a usuaris n’hem de ser conscients.

¿I en som prou, de conscients?

No, hem de ser més crítics i també més exigents amb tots els espais perquè siguin més transparents i amigables.

Amigables?

Que siguin més clars. ¿Quantes persones coneixes que s’hagin llegit les deu pàgines de clàusules d’una xarxa social? L’algoritme que fa servir Google per posicionar les entrades no és públic, i cada vegada que el canvia hi ha gent que perd la feina perquè no rep visites. Cada empresa o cada servei que ens ofereixen té unes normes de joc que hem de conèixer i intentar canviar si volem que siguin d’una altra manera.

A més, tot el que fem a internet deixa rastre.

S’ha de pensar en les repercussions de tot el que penges. Hi ha una empremta digital que et pot afectar en l’aspecte personal, social i laboral al llarg de tota la vida.

Hi ha casos sonats, com el d’un futbolista que va perdre l’oportunitat de jugar al Barça per un comentari a les xarxes.

La necessitat d’educar-nos és de tots. Hem de pensar com a ciutadans digitals, no ens han preguntat si ho volíem ser o no, però ho som i, com a tals, tenim uns drets i uns deures.

Un altre inconvenient és que tot això canvia constantment.

Sí, n’haurem d’aprendre tota la vida. Però tenir un domini de la competència digital et dóna un ventall de possibilitats molt gran que pot eixamplar o escurçar les desigualtats socials existents.

stats