Internacional 28/04/2016

Mor en un bombardeig l'últim pediatre d'Alep

L'atac a l'hospital Jerusalem, a la zona rebel de la ciutat, deixa desenes de morts. La negociació de Ginebra, a un pas del col·lapse

Cristina Mas
3 min
Un nen plora després d'un bombardeig del règim sirià a Alep, el 27 d'abril. KARAM AL MASRI /AFP

BarcelonaUn dels últims hospitals que funcionaven als barris rebels d'Alep, al nord de Síria, ha estat bombardejat. Personal sanitari i pacients han mort en l'atac, incloent-hi l'últim pediatre que treballava a la ciutat. L'Observatori Sirià de Drets Humans parla de 27 morts, mentre que els equips de rescat de la Defensa Civil Siriana que s'han ocupat dels ferits eleven el balanç a 30 i precisen que entre les víctimes hi ha el pediatre, un dentista, una infermera i tres voluntaris, a més de 10 civils que encara estan sota la runa i 60 ferits més. Aquesta ONG, que es coneix popularment amb el nom de Cascos Blancs, alerta a l'ARA que estan responent molts més bombardejos a la ciutat i ha difós aquest vídeo de l'atac.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Metges Sense Fronteres, que donava suport financer i logístic al centre ha confirmat la mort de 14 persones.

MSF ha condemnat l'atac a l'hospital Jerusalem, al barri d'Al Sukkari, i ha recordat que l'hospital era el centre de referència pediàtrica a la ciutat.

L'hospital Al-Quds comptava amb quiròfans, una sala d'urgències i una unitat de cures intensives, i segons l'ONG ha quedat totalment destruït. No s'ha determinat l'autoria de l'atac a la que havia estat la capital econòmica de Síria, immersa en forts combats des del 2012, quan en plena revolta popular contra el règim d'Al-Assad els rebels van aconseguir expulsar les tropes sirianes del centre de la ciutat. Grups antigovernamentals controlen els barris de l'Est, però aquest hivern van quedar aïllats per l'ofensiva de bombardejos russos sobre la zona, que van tallar la carretera que comunica la ciutat amb Turquia. Les zones rebels no tenen subministrament elèctric, ni aigua potable ni aliments i el Comitè Internacional de la Creu Roja ha alertat que la població està a un pas del desastre humanitari.

En l'última setmana Alep ha estat l'objectiu d'atacs de l'aviació siriana, que han deixat almenys 84 morts a la ciutat. A les zones sota control del règim hi ha hagut 49 morts.

Punt mort en les negociacions

El bombardeig arriba després que l'enviat especial de l'ONU per a Síria, Staffan de Mistura, reconegués dimecres davant el Consell de Seguretat que el procés de pau de Ginebra està a punt de fracassar i que règim i oposició, que no han arribat a parlar mai cara a cara, estan més lluny que mai. El cessament d'hostilitats que va entrar en vigor fa dos mesos i que sense ser total havia aconseguit rebaixar significativament el nivell de violència, es troba a la corda fluixa. "Apel·lo a una iniciativa de Rússia i els Estats Units al més alt nivell, perquè el llegat tant d'Obama com de Putin està lligat a l'èxit d'una iniciativa única que havia començat bé i que hauria d'acabar bé", ha dit De Mistura. "Tenen un interès comú en no veure com Síria cau en un altre cicle de guerra, i haurien de revitalitzar un procés que ells van posar en marxa i que amb prou feines resisteix".

Ignacio Álvarez-Ossorio, professor d'Estudis Àrabs de la Universitat d'Alacant, explica a l'ARA que "no hi ha voluntat política per part del règim per avançar en les negociacions, perquè considera que està recuperant una part del terreny perdut i s'estima més aprofitar la conjuntura per avançar posicions a Alep". Per a aquest analista, "l'expulsió dels rebels de la ciutat seria un important contratemps per a l'oposició, que s'hauria de replegar als barris que encara controla", reconeix. Álvarez-Ossorio afegeix que "els països occidentals han rebaixat la seva pressió sobre Rússia, un cop la UE i Turquia s'han posat d'acord per controlar els fluxos de refugiats cap a Europa". El resultat és que "tot plegat ha donat un nou baló d'oxigen al règim sirià per fiançar la seva posició i continuar combatent els seus rivals, malgrat l'existència d'una treva que es viola de manera sistemàtica".

Per a l'expert, "el marc de Ginebra no és l'adequat per resoldre un conflicte que ja fa cinc anys que dura". El procés es basa en un full de ruta que preveu la celebració d'eleccions en 18 mesos evitant un col·lapse del règim, i no descarta que Baixar al-Assad continuï al poder. "L'activa implicació de les potències internacionals i l'apaivagament de la guerra freda entre l'Iran i l'Aràbia Saudita –cadascun dels quals alimenta els seus aliats en el conflicte– són condicions indispensables per posar fi a la guerra a Síria".

Llançaments d'ajuda humanitària

D'altra banda, diputats de la Gran Bretanya, França, Alemanya i Holanda han instat els seus governs a organitzar el llançament d'ajuda humanitària per als civils atrapats a les ciutats i pobles assetjats per les forces governamentals. En una carta pública, els diputats de tot l'espectre polític recorden que els seus governs participen dels bombardejos a Síria en el marc de la coalició contra l'Estat Islàmic i reconeixen que el llançament d'ajuda humanitària "és l'últim recurs".

stats