ENTREVISTA
Societat 12/04/2016

Montserrat Ribot: “Les parelles que funcionen són les que negocien”

Psicòloga ‘coach’ i autora del llibre ‘Amor de verdad’. Va deixar la seva carrera en el sector farmacèutic per dedicar-se a la seva veritable vocació

Lara Bonilla
4 min
Montserrat Ribot, experta en coaching per a singles, aplica  les tècniques de la negociació al món de la parella.

BarcelonaL’amor de veritat no és el de les pel·lícules, sinó el real, el que dura, sosté la psicòloga Montserrat Ribot. El llibre Amor de verdad (Zenith) sorgeix de la seva experiència personal (la dificultat de trobar parella en el seu dia) i de la convicció que per conviure en parella s’ha de dominar l’art de la negociació.

¿El llibre és una apologia de la vida en parella?

No, tothom pot ser feliç sense parella i teòricament ho hauríem de ser. Qui no és feliç sol, difícilment podrà ser feliç en parella. El que passa és que tenir parella és un desig legítim i natural, i l’objectiu del llibre és ajudar les persones que no en troben a trobar-ne i fer que puguin tenir una relació a llarg termini, perquè moltes vegades el problema és que no la sabem mantenir.

Quin és el secret perquè una relació sigui duradora?

Perquè els sentiments durin és important que la parella aprengui a negociar. Si no negociem moltes àrees importants de la convivència, com les finances, les tasques domèstiques, la coresponsabilitat o l’espai propi, difícilment podrem tenir una relació a llarg termini perquè apareixeran conflictes i llavors els sentiments, que eren la base de la relació, desapareixeran. Hi ha qui creu que l’altre ha de saber el que jo vull. No, la parella no és un vident. Jo li he de dir explícitament què vull i què m’agrada. No es tracta de fer sempre el que et doni la gana ni de cedir sempre, sinó d’arribar a un acord en què puguem ser feliços tots dos. La negociació és un acte d’amor, perquè és voler el millor per a tots dos i a la vegada protegir la relació.

¿Encara que no hi hagi conflicte s’ha de negociar?

Hem de negociar preventivament i no esperar a negociar quan sorgeix el conflicte. Al principi de la relació s’ha de negociar tot, perquè hi ha gent que quan està enamorada tendeix a cedir per sistema i tenen aquesta falsa creença del mite romàntic que estimar és cedir i sacrificar-se, i això porta a la infelicitat.

Què és el que causa més conflictes entre les parelles?

En persones compatibles el problema vindrà per la no negociació de temes domèstics o de finances. Per això s’ha de fer una negociació preventiva abans de conviure, per pactar com ens organitzem els diners, la logística de la casa... L’amor de veritat avui dia només pot existir des de la igualtat de poders. El tema domèstic és molt bàsic i font de molts conflictes. A vegades pensem que l’altre ja canviarà. No, la gent no canvia, va a pitjor, i el que s’ha de fer és parlar-ho tot. Negociar és intercanviar des de la igualtat i la reciprocitat, que hi hagi equilibri entre el que dono i el que rebo. Les parelles que funcionen són les que d’alguna manera negocien. Potser ells no utilitzen aquesta paraula però és el que fan i són parelles en què hi ha igualtat de poders.

Tot això de la negociació es contradiu amb la idea de l’amor romàntic que ens han venut.

És que l’amor romàntic no se sosté de cap de les maneres. Moltes separacions són fruit d’haver cregut en el mite romàntic, perquè ens ha portat a triar persones incompatibles.

I certes cançons, així com pel·lícules i novel·les, han difós que s’ha de patir per amor.

Patir per amor és un oxímoron. L’amor hauria de ser una font de felicitat, no de patiment.

Una altra idea que ens han venut és la de la mitja taronja.

Hem de tenir present que hi ha moltes persones que poden ser compatibles amb nosaltres. No hem de pensar en el concepte d’ànima bessona ni de mitja taronja perquè són mites romàntics que fan mal.

La seva és una visió molt pragmàtica de l’amor.

Sí, és una visió pragmàtica però amb l’objectiu que els sentiments durin, no per substituir el sentiment amorós. El sentiment amorós no se sosté per si sol. També hi intervé una part racional. Moltes parelles no funcionen perquè d’entrada ja s’han triat malament. Si tries una persona incompatible amb tu, el sentiment sol no funcionarà mai. Quan la parella és incompatible no hi ha negociació que valgui.

Però diuen que els pols oposats s’atrauen...

Es poden atraure però potser no podran conviure. Tampoc hem de confondre la diferència amb la incompatibilitat. Podem ser diferents en coses però que aquestes coses no ens portin a ser incompatibles.

¿Algun exemple d’incompatibilitats que separin parelles?

El concepte de fidelitat. Un pot creure que la fidelitat no és important en una relació i l’altre pensar que és un pilar de la relació. Llavors tenim un problema. O que un vulgui tenir fills i l’altre no. Això és una incompatibilitat.

És negociable la fidelitat?

Dependrà de la parella, però és un tema que s’ha de parlar. I també s’ha de parlar sobre les conseqüències. Hi ha gent que té clar que no perdonarà mai una infidelitat, i la parella ho ha de saber. I després hi ha qui perdona sense més ni més i dóna a entendre que ho pot tornar a fer. En la infidelitat el problema és tornar a confiar, perquè una relació sense confiança no té futur.

stats