La nena ha començat a una escola nova. Hi havíem anat un parell de cops a dur i omplir papers i a què li fessin una mena de prova per veure quant anglès sap. Abans d’entrar està mig somrient. Mrs. Perz ens rep. Ens explica a on podrem recollir-la, i ens acompanya fins a la seva classe. Per una pantalla veiem a un nen que diu Good morning, today is Monday.... Quan ens acomiadem el germà l’estira de la motxilla. Vol una abraçada més. Li havíem dit unes quantes vegades que estigués tranquil·la, que segur que s’ho passaria bé, que faria amics i que no patís que tothom seria molt amable. -M’ha semblat que estava a punt de plorar. -Ni de conya. No plorarà. Estarà bé. 6 hores més tard torno a la porta per recollir-la. Puja al cotxe ràpid. -Què tal? Com ha anat? T’ha agradat? -M’ha encantat!!! -Sí? -Per què t’ha agradat tant? - Li pregunta el nen. -És molt xula aquesta escola. S’assembla a la de Barcelona però és diferent. -I has dinat? -Sí. Aquí fas una fila, t’asseus i si no vas ràpid ja venen els grans... Hi ha un nen que menja més ràpid que en Guim. Però molt més ràpid mama, molt ràpid. Mai havia vist a ningú menjar tan ràpid! -I has fet amics? -Sí, tinc quatre amigues. Una blanca, una negreta, una xinesa i una altra amb el cabell llarguíssim. -I com es diuen? -No ho sé. -Ja te’ls aprendràs. Què bé! És meravellosa la capacitat d’adaptació que tenen els nens. Fan com si res. Cada dia podem aprendre un munt de coses d’ells.
2 min
