Quina Catalunya per a les Kellys?

A través de Twitter rebo un missatge de @LAS_KELLYS que diu el següent: “He sido camarero de piso 3 años, he sufrido subcontratación... La última oferta que me enviaron podéis publicarla ”. I adjunta la següent carta: “Buenas tardes. Adecco Outsourcing requiere la incorporación de varios camareros/as para uno de nuestros hoteles de 4* ubicado en la zona de Ciudad Lineal. Se ofrece un salario bruto mensual de 574,47 € por la limpieza diaria de 12 habitaciones, percibiendo 2,5 euros por cada habitación extra que se realice. Si estás interesada/o por favor manda tu cv a xxxx@adecco.com. Muchas gracias. Un saludo”.

Dedueixo que l’oferta correspon a un hotel a Madrid i consulto el conveni col·lectiu d’hostaleria d’aquella comunitat. Especifica que els cambrers d’habitació dels hotels de 4 estrelles han de percebre un salari brut de 17.824 € / any. Quina relació hi ha entre aquesta xifra i l’oferta d’Adecco? És possible fer de mitjana 20 habitacions al dia, però a costa de condemnar-se a freqüentar el CAP i a consumir crònicament antiinflamatoris i analgèsics. Suposant que el treballador aconsegueixi aquella mitjana i que no pateixi cap baixa al llarg de l’any, l’oferta d’Adecco permet uns ingressos anuals inferiors en un 30% a l’estipulat pel conveni. Suposant una improbable mitjana de 22 habitacions/dia, la rebaixa seria del 23%.

El lector es pot preguntar si l’oferta d’Adecco és legal. Al cap i a la fi, la Constitució espanyola diu literalment: “La llei garantirà el dret a la negociació col·lectiva del treball entre els representants dels treballadors i els empresaris, i la força vinculant dels convenis” (article 37.1). La força vinculant dels convenis. Només podem concloure que l’oferta d’Adecco hauria de ser il·legal.

Però no ho és, perquè el mateix govern que ha aprovat el conveni col·lectiu d’hostaleria ha aprovat el conveni col·lectiu d’Adecco Outsorcing SAU, el qual estipula que els treballadors que desenvolupin “operacions de neteja” (que inclou dins del “Grup professional 1”) percebran 9.260 € / any. O sigui que la Constitució diu que els convenis col·lectius seran vinculants, però això no impedeix que un govern pugui convertir-ne un en paper mullat a base d’aprovar-ne un altre amb un salari un 48% més baix per fer exactament la mateixa feina.

És obvi que l’aplicació del conveni d’Adecco als cambrers d’habitació viola com a mínim l’esperit de la llei, però no és així com ho interpreten les nostres autoritats. A Madrid i a Catalunya, on es reprodueix exactament la mateixa situació.

Deixant de banda consideracions d’ordre ètic, ens podem fer diverses preguntes.

La primera, ¿és necessària aquesta devaluació salarial per a la salut del nostre sector hoteler? Ens pot ajudar a respondre calcular en quant permet reduir el cost d’una pernoctació el salari ofert per Adecco respecte del del conveni: 1,17 €.

La segona, ¿es donen situacions similars al nord dels Pirineus? En absolut. Als països del centre i el nord d’Europa, perquè els governs es prenen seriosament la protecció dels convenis. A la resta de països, perquè el salari mínim interprofessional és, en termes relatius, molt més elevat que el que estableix el conveni d’Adecco.

En tercer lloc, ¿com preveu la situació d’aquests treballadors l’acord solemnement subscrit entre el PSOE i Ciutadans? De cap manera. No hi ha res en aquest acord que porti a pensar que la investidura de Pedro Sánchez amb el suport de Ciutadans hauria portat cap modificació a la situació que hem descrit.

Les Kellys és una agrupació informal de cambreres de pis del sector hoteler. Prenen el seu nom d’un article aparegut a El País l’any 2014 (Ernest Cañada, “Las que limpian los hoteles”), un article que va donar lloc a la seva mobilització. Tot i que en el meu llibre Un bon país no és un país ‘low cost’ esmento precisament aquesta situació, fins a rebre el tuit desconeixia la seva existència. No obstant això, no dubto que en sentirem a parlar, encara que només sigui pel carisma de la seva líder, Loli Corralero, de Lloret de Mar.

Les Kellys, ja ho hem vist, poden esperar molt poc d’Espanya, un país la classe política del qual està obsessionada des de fa vint anys a reduir els salaris. I de Catalunya què en poden esperar les Kellys? Si Catalunya pogués governar-se de debò, ¿les seguiria tractant com ara o com les tracten Àustria o Dinamarca? La pregunta és molt rellevant. En primer lloc perquè la vàlua d’un país es mesura per com tracta la gent més desvalguda. En segon lloc, perquè Catalunya no té cap opció d’autogovernar-se de debò mentre no ofereixi de manera convincent un futur millor a la gent com les Kellys.